Ajuntament de Barcelona

Porta de Montjuïc

Javascript is required to view this map.
Característiques
Durada mitjana: 
25 min
Distància: 
250 m
Horari: 
Tot el dia
Objectius: 
Descobrir una de les entrades a la muntanya de Montjuïc des del Poble-sec.
Accessos: 
Av. del Paral·lel amb plaça de les Drassanes. També es pot accedir pel carrer Vila i Vilà i fer el recorregut en sentit invers.
Destinataris: 
Tots els públics
Espais associats: 
Av. de les Drassanes amb plaça de les Drassanes (o de la Carbonera), jardins de Walter Benjamin

El tram s’inicia a la confluència entre l’avinguda del Paral·lel i la plaça de les Drassanes, amb les drassanes (seu del Museu Marítim) a l’esquena. A mà esquerra es pot contemplar l’accés a l’escullera del port, presidida per l’escultura Ones, d’Andreu Alfaro, una gegantina estructura tubular de quinze tones, formada per set grans arcs d’acer (el més alt de 42 m) que imiten les formes i els moviments de les onades. Al centre de la plaça hi ha l'obra escultòrica La Carbonera, de Pedro Barragán, que també dóna nom a la plaça, formada per un munt de roca basàltica de color negre en record dels antics magatzems de carbó que hi havia en aquest indret, per abastir principalment el port. El recorregut s’inicia amb dos arbres forans d’interès procedents d’Amèrica dels Sud i amb el tronc en forma d’ampolla, l’arbre de la llana ( Ceiba spciosa) que es troba al cantó de l’edifici de les drassanes i la corísia ( Ceiba insignis) en l’esplana de gespa des d’on es pot seguir l’itinerari.  Tot i que el seu hàbitat natural són els boscos humits en zones tropicals i subtropicals, són resistents a la sequera i el fred moderat, la qual cosa permet que visquin a Barcelona.

La muntanya de Montjuïc és especialment rica en espècies vegetals, tant autòctones (pi pinyer, garrofer, alzina, freixe, roure...) com exòtiques (xicranda, cactus, palmera, figuera de moro, atzavara...) introduïdes en diversos moments de la seva història. Una espècie exòtica és la que no és nativa de la zona (especialment les que provenen d'altres continents) i que ha estat introduïda per l'home. Avançant una mica arribem als jardins de Walter Benjamin, dedicats a aquest assagista, crític literari i filòsof alemany (Berlín, 1892 – Portbou, 1940), també coneguts amb el nom de Porta de Montjuïc, com encara reflecteix la placa de pedra que hi ha a l’entrada del parc.

El jardí de Walter Benjamin és un petit espai verd urbà ombrívol configurat en tres placetes arbrades; a l'espai central hi ha una font ornamental amb una tassa de pedra que formava part de l'avinguda de Maria Cristina projectada pel paisatgista J.C.N. Forestier, des d’on es traslladà al punt actual l’any 1980 amb motiu de la darrera remodelació. La distribució de vegetació i bancs al seu voltant conviden a passejar-hi i a reposar-hi.

Al llarg del camí de terra que travessa el jardí es poden contemplar arbres habituals en els parcs, places i carrers de Barcelona, com la parkinsònia, l’arbre de Judes i l’acàcia. Són arbre caducifolis que fan que l’aspecte i la coloració del parc variïn profundament al llarg de tot l’any seguint el cicle estacional.

Al llarg del jardí hi ha distribuïdes quatre petites piràmides de pedra.

El tram acaba al carrer Vila i Vilà, just al davant de les Hortes de Sant Bertran, punt d’inici del següent tram del recorregut.

Recomanacions: 

Roba còmoda i calçat adequat per caminar, binocles i càmera fotogràfica.