Ajuntament de Barcelona

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

Javascript is required to view this map.
Característiques
Durada mitjana: 
50 min
Distància: 
700 m
Horari: 
De les 10 del matí al capvespre
Objectius: 
Descobrir un jardí temàtic dedicat a les plantes suculentes.
Accessos: 
Passeig de les Bateries. També es pot accedir al jardí per la carretera de Miramar i pel mirador de Miramar, situat a la plaça de l’Armada, i fer el recorregut en sentit invers.
Destinataris: 
Tots els públics, especialment adults
Espais associats: 
Jardins de Mossèn Costa i Llobera

L'accés habitual al jardí de Mossèn Costa i Llobera està tancat temporalment. Us proposem un accés alternatiu que podeu trobar pujant les escales de Forestier i seguint els panells indicatius. Disculpeu les molèsties!

El jardí, dedicat a les suculentes, acull una important col·lecció de cactàcies, palmeres, euforbiàcies i altres famílies de plantes crasses procedents de climes càlids i tropicals.

Tot just començar el recorregut podem contemplar una figuera africana i una washingtònia, espècie de la qual es troba en un conjunt important a la carretera de Miramar, ran de la muntanya, en una plantació única a Barcelona, feta a final dels anys seixanta del s. XX i projectada perquè s’integrés dins el paisatge àrid del vessant est de la muntanya de Montjuïc. Tant la washingtònia, com la faraona, la figuera de moro, l’Echinopsis spachiana i la wigàndia són d’origen americà.

Avançant, el camí es divideix en tres i cal seguir el central, avançant pel qual podrem contemplar la pinya groga, petit arbust de la família de les crassulàcies, i l’eufòrbia de resina, una gran planta carnosa que, tot i la semblança amb un cactus, no ho és. La paraula cactus, habitualment usada per referir-se a qualsevol planta de tija carnosa, especialment si té espines, s’hauria de reservar únicament per a les espècies de la família de les cactàcies.

El recorregut mena al mirador de la Puntaire, per l’escultura La puntaire, de Josep Viladomat, des del qual es pot gaudir d’una esplèndida panoràmica del port de Barcelona i del penya-segat marí del Morrot, al vessant sud-oriental de la muntanya de Montjuïc. El Morrot és una zona abrupta i de pendents forts d'antigues pedreres (l’explotació de pedra es va fer fins a mitjans del s. XX), que s'ha colonitzat amb vegetació mediterrània i forana de gran valor biològic, ja que són l’hàbitat de diverses aus, entre les quals els xoriguers.

La puntaire no és l'única escultura d'aquests jardins, que també acullen l'escultura L'au dels temporals, de Joaquim Ros i Bofarull, en homenatge al poeta Miquel Costa i Llobera, i un monòlit de Txell Duran en homenatge al cactòleg Joan Pañella i Bonastre (1916 – 1992), artífex, juntament amb l'arquitecte Joaquim Casamor, de la creació d'aquest jardí.

Descendint del mirador per retornar al camí, trobem un grup de plantes singulars (Encephalartos altensteinii, ciques, Agave victoriae-reginae, Echinopsis atacamensis, caps de vell) i una mica més endavant diversos exemplars de seient de sogra, un dels cactus més cultivats i coneguts arreu del món, tot i estar amenaçat al seu hàbitat natural.

Si bé gran part de la vegetació d’aquest jardí, i indubtablement un dels principals atractius, són les espècies exòtiques, també acull arbres propis de l’àrea mediterrània, com el magraner, que conviuen harmoniosament amb arbres australians, com l’arbre del foc , americans, com la palmera Syagrus romanzoffiana i la Dasylirion serratifolium, que viu gairebé sense reg. Precisament, tot i la disparitat dels orígens, una característica comuna d’algunes plantes d’aquesta part del tram és la resistència a condicions ambientals de sequera i sòls poc fèrtils: el Pachycereus marginatus, cactus de zones semidesèrtiques; el garrofer, resistent gràcies a les arrels profundes; el ficus rubiginós, que també es troba en barrancs; el margalló, una de les dues úniques palmeres natives d’Europa; la Hechtia texensis, pròpia de terrenys calcaris rocosos àrids. Moltes d’aquestes plantes, com els dimonis, suporten malament les temperatures fredes i les gelades.

Avançant pel recorregut es pot contemplar una palmera, el sabal de les Bermudes, una iuca de pota d’elefant, un drago de Canàries, arbre considerat sagrat pels antics guanches i una Cyphostemma juttae, així com una palmera blava, molt ornamental. Un punt amb molt atractiu del jardí i que ens transporta a paisatges de zones desertiques és la plaça central, on es poden contemplar suculentes de considerable grandària, de colors i formes especials i de floracions espectaculars: Alluaudia ascendens, Cylindropuntia tunicata, Cleistocactus strausii, Euphorbia candelabrum, Cereus forbesii.

Més endavant es troba un arbre gespa, propi d’Austràlia, i, deixant enrere la plaça i pujant les escales, un au del paradís, amb unes flors espectaculars de gran bellesa, un roure d’Austràlia, una pota de vaca, amb les fulles en forma de peülla de vaca i flors grans, i finalment un Oreopanax nymphaeifolius, propi de les muntanyes tropicals i subtropicals americanes. El tram acaba al capdamunt de les escales, a la porta que d’accés que hi ha als jardins de Miramar, inici del següent tram.

Recomanacions: 

Roba còmoda i calçat adequat per caminar, binocles i càmera fotogràfica. A l’estiu, en les hores d’insolació, gorra i ulleres de sol. Les característiques d’algunes de les plantes del jardí (amb punxes, tòxiques...) fan que calgui evitar tocar-les i respectar les indicacions del parc. Això és especialment important en el cas de la mainada.