Ajuntament de Barcelona

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

Javascript is required to view this map.
Característiques
Durada mitjana: 
35 min
Distància: 
550 m
Horari: 
De les 10 del matí al capvespre
Objectius: 
Descobrir un jardí temàtic dedicat a les plantes bulboses i aquàtiques en un entorn poètic.
Accessos: 
Carrer dels Tarongers just davant dels jardins Joan Brossa. L’entrada principal és a l’avinguda de Miramar amb el carrer dels Tarongers, però també hi ha accés pel carrer del Doctor Font i Quer. El recorregut es pot fer en sentit invers.
Destinataris: 
Tots els públics
Espais associats: 
Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

El tram inicia el recorregut a l’esplanada de gespa que hi ha just al davant de l’estany del parc. Seguint el camí es troben tant arbres caducifolis (com l’àlber (102)) com perennifolis (com la feijoa (103) o el magnoli (104)) i un arbre especialment destacable, el ginkgo o arbre sagrat (105), d’origen xinès; aquest arbre es considera un fòssil vivent i és l’únic supervivent d’una divisió de plantes extingida fora d’aquesta espècie. Prop de l’escultura Noia dels lliris (1970), de Ramon Sabí, en honor de Mossèn Cinto Verdaguer, a qui el parc està dedicat, es troben alguns arbres de fulla perenne, tant al·lòctons, com el cedre de l’Himàlaia (106), com autòctons, com en el cas de l’alzina surera (107), que precedeixen una àmplia escalinata.

L’escalinata té a banda i banda terrasses amb petits safarejos connectats en què viuen nombroses plantes aquàtiques (108 i 109) (pontedèries, plantatges d’aigua, nenúfars, Nymphaea hibrida, Thalia dealbata, balques de fulla ampla...), la majoria amb rizomes que les ajuden a fixar-se i a sobreviure durant l’hivern.

Encara que algunes de les plantes són fàcilment visibles, perquè suren, en alguns casos fins i tot les arrels, algunes altres no ho són, bé de forma completa (les que viuen completament submergides), bé de forma parcial (presenten fulles emergents). És també notable la presència d'amfibis, com la granota reineta o la granota verda.

Al capdamunt de l’escalinata hi ha un estanyol que acull un xiprer dels pantans (111), arbre caducifoli que viu tant dins l’aigua com en terrenys més secs, i que es pot travessar mitjançant un pont de fusta que duu a un dels accessos al parc, situat al carrer del Doctor Font i Quer. Des d'aquest punt, marcat amb una clúnia de benvinguda al jardí, es pot seguir la visita a d'altres espais interessants de la muntanya de Montjuïc, com el viver Tres Pins, els jardins de Petra Kelly o el Jardí Botànic

Retornant al recinte, el recorregut avança entre arbres autòctons mediterranis, com l’olivera (112), l’alzina (113) i el pi pinyer (114), molt a prop dels quals hi ha l’antiga caseta dels jardiners i l’escultura La maternitat (1970), de Sebastià Badia, una imatge dolça i serena d’una dona mirant-se el fill que té a la falda. Seguint el camí es troben arbres forans caducifolis (morera de paper (115), Poncirus trifoliata (116), acàcia del Japó columnar (118)) i algun arbre autòcton propi del bosc de ribera, com el poll negre (117).

El tram acaba a la porta principal del jardí, al carrer dels Tarongers a prop de l’avinguda de Miramar, on es pot contemplar un escut de la ciutat de Barcelona fet amb plantes de flor de temporada, principalment bulboses, i emmarcat per grans magnòlies i que, en el moment de floració, a finals de primavera, formen un conjunt de gran espectacularitat.

Juntament amb les plantes aquàtiques, les plantes bulboses (119) són l'altre gran atractiu d’aquest jardí temàtic especialitzat en aquest tipus de plantes.

Des de la porta principal del jardí (120), final del tram i de tot l’itinerari, es pot seguir a altres espais, com els jardins Laribal, el d'Aclimatació, els del Teatre Grec, els de Joan Maragall, el Jardí Botànic Històric o la Fundació Joan Miró.

Recomanacions: 

Roba còmoda i calçat adequat per caminar, binocles i càmera fotogràfica. A l’estiu, en les hores d’insolació, gorra i ulleres de sol. És recomanable visitar el jardí al llarg de la primavera i l’estiu, en què hi ha les dues grans èpoques de floració (de març a abril i de finals de juliol a principis de setembre).