Ajuntament de Barcelona

Jardins de Miramar i camí dels Cims

Javascript is required to view this map.
Característiques
Durada mitjana: 
45 min
Distància: 
800 m
Horari: 
Tot el dia
Objectius: 
Descobrir la muntanya de Montjuïc de jardins urbans planificats i la part més forestal.
Accessos: 
Final de la carretera de Miramar. El tram també és accessible per l’avinguda de Miramar, fent el recorregut en sentit invers.
Destinataris: 
Tots els públics
Espais associats: 
Jardins de Miramar, plaça Carlos Ibáñez, camí dels Cims

El tram s’inicia en una gran esplanada pública al mirador de Miramar, una balconada a 60 m d’altitud que ofereix una vista panoràmica de la ciutat i el port de Barcelona. L’espai està al davant de l’hotel Miramar, un edifici inaugurat el 1929 com a restaurant amb motiu de l’Exposició Internacional, reconvertit el 1959 en primera seu de TVE a Catalunya fins el 1983 i recuperat el 2006 per a ús hoteler. La part central del jardí és una font, punt al qual s’orienten tres escultures femenines (Fertilitat i Serenitat, de Josep Clarà, i Pomona, de Pau Gargallo), distribuïdes formant un triangle equilàter. L’escultura Serenitat havia estat instal·lada, anys enrere, als jardins de Joan Maragall, al Palauet Albéniz, a prop de l’Estadi Olímpic.

Entre la vegetació aplegada en aquesta àrea, destaquen l’abútilon i el Tecoma stans  i molt especialment una sèrie de bellaombres, catalogades com a arbres d’interès local i caracteritzades per unes soques de formes espectaculars, modelades pels anys. La bellaombra fou introduïda a Barcelona a principis del s. XX per l’enginyer i paisatgista J.C.N. Forestier precisament en aquests jardins.

Seguint pel camí que discorre paral·lel a l’hotel es poden contemplar exemplars de Montanoa heracleifolia, aromàtic i de fulles espectaculars, de presseguer, de dombeia blanca, de llessamí de nit, de prunera de fulles vermelles i molts altres arbres i arbustos, utilitzats en jardineria amb finalitats ornamentals.

Més endavant se succeeixen arbres i arbustos, com el Lophostemon confertus, l’alvocater, les trompetes, la fimòsia  i el baladre groc, així com un aloc, típic de la vegetació mediterrània. Aquesta petita terrassa arbrada acaba amb un magnífic exemplar d’arbre del paradís, amb el tronc i les branques inclinats gairebé fins a terra, i un tamariu, arbust habitual en torrents i rieres a prop del mar, ja que suporta bé la salabror. El camí desemboca en una altra balconada, magnífic mirador sobre el pla de Barcelona, espai geogràfic determinat per l’amfiteatre muntanyós de la serra de Collserola (part de la serralada Litoral), el riu Besòs i el riu Llobregat. Aquest pla, eixamplament del corredor que discorre entre la serralada Litoral i la mar Mediterrània, està ocupat principalment per la ciutat de Barcelona i gaudeix d’una situació privilegiada, tant climàtica com geogràfica. La plaça Carlos Ibáñez ha estat urbanitzada amb una rotonda enjardinada, amb alguns exemplars de pi d’Austràlia, i un túnel, que allibera els jardins del trànsit rodat. Ascendint per les escales o per la rampa s’accedeix a l’inici del camí dels Cims, un passeig mirador que acabarà a l'altre vessant de Montjuïc i permetrà l’accessibilitat al vessant est de la muntanya. Al llarg d’aquest camí es troben exemplars de caquier, codonyer, morera de paper, saüc i ginjoler.

Un cop travessada la carretera de Montjuïc, seguint-ne el recorregut i un cop superat el revolt, es troben baladres i, just al costat de l’entrada als jardins de Joan Brossa, on comença el següent tram, un grup de Polygala mirtifolia.

Recomanacions: 

Roba còmoda i calçat adequat per caminar, binocles i càmera fotogràfica. A l’estiu, en les hores d’insolació, gorra i ulleres de sol. És molt important respectar les normes de seguretat vial i tenir cura al travessar la carretera de Montjuïc.

Més informació: 

ROCA, Estanislau. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000

Animals i biodiversitat a Barcelona

Espais verds a Barcelona