Ajuntament de Barcelona

Robinia pseudoacacia

Porta de Montjuïc

    Nom català: 
    Robínia
    Nom castellà: 
    Robinia
    Nom anglès: 
    Black locust
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Fabàcies
    Origen: 
    Est i centre dels Estats Units
    Hàbitat: 
    Prats plans amb terra sorrenc
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 15 a 20 m d’alçada, amb un tronc curt i una capçada d’una amplada de 4 a 8 m. L’escorça, molt clivellada de color marró grisenc, presenta espines a les branques joves.

    Les fulles, de 15 a 30 cm de longitud, són alternes i compostes, formades per diversos parells de folíols ovalats i un de terminal, que presenten un color verd de mitjà a intens a l’anvers i de clar a grisenc al revers.

    Les flors, molt oloroses i amb corol·la blanca amb taques grogues, s’agrupen en inflorescències penjants de 15 a 20 cm de llargada.

    Els fruits són llegums de color marró (castany quan són madurs), de 6 a 10 cm de longitud, amb les llavors, molt fosques, ben marcades a les valves.

    Època de floració: 
    Abril-juny
    Època de fructificació: 
    Principi de tardorPrincipi de tardor
    Usos i propietats: 

    Tot i que perd la fulla molt ràpidament, la robínia és un dels arbres més usats en jardineria municipal (en parcs, jardins i carrers) pel seu gran valor ornamental i la diversitat de les seves varietats (piramidals, arrodonides, de flors roses...) i per la seva resistència a la sequera. A Barcelona, per exemple, es troba abundosament en carrers i zones verdes.

    És també molt habitual als vorals i talussos de les carreteres, si bé les seves arrels violentes poden arribar a aixecar els paviments i els elements arquitectònics.

    La duresa i durabilitat de las seva fusta, fins a 125 anys, la fan molt adient per a la construcció d'elements que han d'estar a la intempèrie, com ara pèrgoles, pals de telèfon o embarcacions.

    Les flors tenen nombroses aplicacions medicinals i són comestibles.

    Història i curiositats: 

    El nom científic de la robínia, Robinia pseudoacacia, està format pel nom de gènere Robinia, dedicat al naturalista i jardiner francès Jean Robin (1550-1629), que introduí aquest arbre a Europa, i el terme llatí pseudoacacia, derivat del prefix pseudo-, "fals", i acacia, "acàcia".

    El 1601 Jean Robin, jardiner d'Enric IV, en rebé les llavors procedents del Canadà i el 1624 en plantà el primer plançó al Jardin des Plantes de París. Vers el 1636 fou introduït a Anglaterra i anà guanyant popularitat fins a esdevenir un arbre molt cultivat durant la primera meitat del s. XIX, quan l'obra El jardiner anglès (1829), de William Cobbett, promogué l'ús de la fusta de robínia com a material per a la construcció de vaixells.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk