Ajuntament de Barcelona

Les plantes bulboses

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Es coneixen com a plantes bulboses aquelles herbàcies que tenen òrgans carnosos subterranis de reserva d’aliment (bulbs, corms, rizomes, tubercles i arrels tuberoses) que els permeten sobreviure en èpoques de l’any desfavorables pel seu desenvolupament, mantenint-se en repòs.

    La bellesa de les seves flors fa que siguin molt habituals en jardineria com a plantes ornamentals.

    Són plantes vivaces caduques en la majoria dels casos. Això vol dir que, després de florir, la planta encara manté les fulles verdes i en bon estat durant un temps, després del qual es van tornant grogues fins assecar-se completament. En conseqüència, la part aèria desapareix i queda només l’òrgan subterrani, en aquest cas el bulb, en estat latent durant el període desfavorable pel creixement. Tanmateix, al seu interior, el bulb manté l’activitat i es prepara per a la següent temporada esperant unes condicions ambientals adequades per tornar a brotar i desenvolupar una nova planta.

    Característiques: 

    Les bulbosespoden acumular substàncies de reserva, principalment hidrats de carboni, en diferents òrgans subterranis especialitzats: bulbs, corms, rizomes, tubercles i arrels tuberoses.

    El bulb és una tija vertical subterrània, molt curta en forma de disc, envoltada de fulles engruixides que acumulen les reserves de nutrients que s’utilitzaran per a la brotada i el creixement de la part aèria. Els bulbs es classifiquen en tunicats i escamosos: en els tunicats, la base està envoltada de fulles superposades, com és el cas de la ceba, la tulipa, el narcís o el jacint; en els escamosos, les bases de les fulles estan imbricades, com les teules, i són més carnoses, per exemple en el lliri o l’assutzena.

    El rizoma és una tija subterrània que habitualment creix en sentit horitzontal i sovint molt vigorosa, de llargada i gruix variables, que té arrels i brots herbacis en els nusos. Els rizomes creixen indefinidament (les parts més velles de la planta moren alhora que es produeixen nous brots), per la qual cosa poden arribar a cobrir àrees extenses. Alguns exemples de plantes rizomatoses són el lliri de maig o muguet, el lliri blau, el lliri d’aigua, la cala o la canya dels rosaris.

    El corm és una tija subterrània molt semblant externament al bulb, però en aquest cas les fulles són primes i molt més petites, per la qual cosa els nutrients de reserva es concentren a la tija carnosa, de la base de la qual neixen les arrels. Les plantes més conegudes amb corm són el safrà, la frèsia i els gladiols.

    El tubercle és una tija subterrània engruixida i arrodonida, sense escames ni cap altra capa de protecció que presenta uns “ulls” que són els brots nous. A diferència del rizoma, el creixement és limitat i acostumen a durar un any. Els tubercles més coneguts són els comestibles, com ara la patata, la nyàmera o la xufla, però també n’hi ha d’usats en jardineria, com el ciclamen o algunes begònies.

    Finalment, l’arrel tuberosa és una arrel expandida i engruixida que acumula les reserves abans que la planta perdi la part aèria durant l’època de repòs. En aquesta arrel, les gemes o futurs brots es troben al coll o a la base de la tija. A més de les arrels tuberoses comestibles (el moniato, la mandioca, el nyam...), molt apreciades pel seu gran poder energètic, com en el cas dels tubercles, algunes són cultivades amb finalitats ornamentals (la dàlia, la clívia, la flor de l’amor o el ranuncle).

    Història i curiositats: 

    A més de reproduir-se per llavors com la resta de les plantes, les bulboses també ho poden fer per multiplicació vegetativa que permet obtenir una descendència idèntica al progenitor. Aquesta propietat l’aprofiten els horticultors habitualment per obtenir noves plantes. La multiplicació vegetativa es fa utilitzant un tros de la planta i varia segons el tipus d’òrgan de reserva.

    En el cas dels bulbs i dels corms, se separen els petits bulbs (bulbets) i corms que s’han format al voltant de bulb o corm original i es planten per, després de 2 o 3 anys de creixement, obtenir-ne un de prou grandària per donar flor. Determinades bulboses, com alguns Lilium, produeixen els bulbets a la part aèria de la planta.

    Els rizomes i els tubercles es multipliquen dividint-los en trossos que han de tenir un o dos brots (ulls) cadascun. Cada tros que es planta originarà una nova planta.  

    En el cas de les arrels tuberoses, com les gemes o brots que són a la part més propera a la tija, s’han de fer seccions longitudinals assegurant-se que cadascuna porti com a mínim una gema o un tros de la part aèria de la planta mare. S’han de plantar en sòls ben drenats i airejats, com els sorrencs, per evitar que es podreixin.

    En el cas de les plantes bulboses plantades a la tardor, la floració tindrà lloc des de finals de l’hivern a la meitat de la primavera (jacint, calabruixa, narcís, crocus, ranuncle, tulipa, corona imperial, frèsia...). En el cas de les que es plantin a la primavera, la floració anirà del final de la primavera a la meitat de la tardor (begònia, dàlia, gladiol, canya de rosari...). 

    Canya d'Índia
    Lliri dels incas
    Lliri
    Lliri
    Tulipa
    Tulipa
    Canya d'Índia Lliri dels incas Lliri Lliri Tulipa Tulipa