Ajuntament de Barcelona

La biodiversitat a Montjuïc

Porta de Montjuïc

    Roure martinenc

    Els nombrosos espais verds distribuïts a Montjuïc proporcionen espais de lleure i esbarjo i constitueixen un gran pulmó urbà.

    L’alta biodiversitat actual de la muntanya és resultat d’una barreja entre el que queda del seu patrimoni natural d’origen amb les aportacions que s’hi han anat fent al llarg de la seva història. Els diferents usos de Montjuïc des de l’antiguitat han anat configurant el seu paisatge: usos agrícoles, explotació de pedreres, construcció d’equipaments, creació de parcs i jardins. Totes aquestes accions han donat com a resultat un paisatge natural modificat, integrat per espais verds amb un grau d’intervenció divers. Així, hi ha prats, petites zones boscoses, penya-segats i talussos colonitzats per la vegetació espontània, antigues pedreres i jardins molt especials creats en diferents èpoques, alguns amb la vegetació com a principal protagonista.

    En les seves 366.11 hectàrees es troben més de 2.000 tàxons de plantes vasculars, un nombre superior al de qualsevol dels paisatges naturals del país. A Catalunya se’n comptabilitzen actualment uns 3.300 i 12.500 a Europa. Aquesta varietat d’espècies vegetals i d’ambients és l’escenari propici per a l’acolliment d’una remarcable diversitat faunística amb unes 70 espècies d’animals vertebrats.

    Característiques: 

    En l’estructura verda de la ciutat, la muntanya de Montjuïc destaca per una major biodiversitat botànica i faunística, exceptuant Collserola.

    Es tracta d’un espai que com a ecosistema natural dins de la ciutat és singular, ja que està integrat per un mosaic d’ambients que reuneix en la seva superfície pràcticament tots els biòtops dels contorns de Barcelona, alguns dels quals, com el penya-segat del front marítim, d’un gran valor ecològic.

    En relació a la flora, la muntanya acull una extraordinària diversitat d’espècies, tant autòctones com originàries d’altres regions biogeogràfiques, de caràcter principalment ornamental, resultat de les intervencions que s’hi ha fet al llarg del temps. Hi han des de prats secs i matollars, bosquets de pins i altres formacions amb restes de comunitats vegetals originals o potencials de Montjuïc fins a jardins i parcs creats en diferents etapes de la història de la muntanya des de principis del segle XX. S’hi troben, entre altres, jardins històrics (com els de Laribal, Miramar i el Teatre Grec), jardins temàtics, dels anys setanta del segle passat (com els de Mossèn Costa i Llobera, dedicat a les suculentes i els de Mossèn Cinto Verdaguer, a les bulboses i les aquàtiques), i jardins botànics com el Nou Jardí Botànic, inaugurat el 1999, i el Botànic Històric, del 1930.

    Tots aquests espais verds i la seva diversitat vegetal, amb una amplia varietat de floracions i fructificacions al llarg de les estacions, son la base per l’acolliment d’una important biodiversitat faunística espontània que hi troba una font d’alimentació i refugi. Així s’hi troben estanys, medis excel·lents per a la reproducció d’amfibis i l’alimentació dels ratpenats; prats secs i matollars on es poden trobar musaranyes i ratolins mediterranis; formacions arbòries on viuen una gran quantitat d’espècies d’ocells; velles construccions i murs de jardins històrics que serveixen de cau a dragons i sargantanes; i antigues mines que són refugi de ratpenats.

    En total a Montjuïc s’han comptabilitzat a prop de 70 espècies de vertebrats de les 91 que se sumen en tots els espais verds de la ciutat. En el context de Montjuïc, l’àrea del penya-segat marí i els seus entorns, és la que reuneix el major nombre d’espècies de la fauna de la muntanya, unes 60, amb una varietat d’ocells similar a la d’alguns espais naturals protegits.

    El penya-segat marí és una zona especial pels seus valors a escala de Catalunya i a escala local. En ell es troben els millors afloraments geològics de Montjuïc, en concret els sedimentaris de miocè mitjà, i és el millor exemple conegut de mineria prehistòrica a l’aire lliure de Catalunya amb l’extracció de jaspi des del, aproximadament, 9000 aC fins el 100 aC.

    Com ecosistema, el penya-segat marí és singular, ja que constitueix un hàbitat rupícola litoral amb una flora integrada per una gran diversitat i desenvolupament d’espècies al·lòctones i restes de comunitats autòctones. Des del punt de vista faunístic té una gran diversitat de vertebrats, principalment d’avifauna (com el falcó pelegrí, el gavià argentat, una colònia de xoriguer comú, el mussol, la merla blava o la cotxa fumada), la musaranya comuna, la musaranyeta, el ratolí mediterrani, el conill i la rata i rèptils com el dragó comú, el dragó rosat, sargantaner gros, sargantana ibèrica, serp verda i serp blava.

    En relació als invertebrats, s'han identificat diverses espècies de mol·luscs d’especial interès: Sphincterochila candidissima, Trochoidea elegans, Caracollina lenticula, Oxychilus courquini i Trochoidea penchinati. Pel que fa a les papallones, s’han identificat 29 espècies diürnes, de les quals 6 presenten algun grau d’amenaça en el context de Montjuïc, com ara el rei moro (Kanetisa circe). A semblança dels mol·luscs, les espècies de lepidòpters més escasses i interessants de Montjuïc són les que es troben al penya-segat marí del Morrot.

    Història i curiositats: 

    Seguint el seu compromís amb la biodiversitat, Barcelona està implicada en plans de protecció d’alguns hàbitats d’especial interès (com el penya-segat marí) i desenvolupa activitats institucionals de gestió per tal de potenciar les poblacions d’alguns animals amenaçats d’extinció, com els amfibis, i contenir altres, com per exemple els gats, amb la promoció de colònies controlades.

    La contribució de la ciutadania evitant l’abandonament d’animals, entre altres de peixos, tortugues i gats, és fonamental per contenir-ne les poblacions que perjudiquen els hàbitats i les especies autòctones o el patrimoni urbà.

    Tots els reptes, objectius i compromisos del govern municipal en relació amb la conservació de la diversitat biològica i dels hàbitats de la ciutat i del planeta, i en relació a la forma que la població els coneix, en gaudeix i en té cura s’han recollit al Pla de la Biodiversitat. Aquest pla és un compromís i planteja una visió de futur per a la ciutat: una ciutat on es conservi, s’enriqueixi i s’apreciï la biodiversitat, com a part del patrimoni natural de la Terra, i com a benefici per a les generacions presents i futures. El grau de biodiversitat és un indicador de la qualitat de vida de la ciutat i el seu empobriment, per la desaparició d’espècies, és una pèrdua per a tot el planeta.

    Cirerer d'arboç
    Pota de vaca
    Trompetes
    Musaranya
    Seient de sogra
    Reineta
    Figuera de moro
    Granota verda
    Sargantana comuna
    Cirerer d'arboç Pota de vaca Trompetes Musaranya Seient de sogra Reineta Figuera de moro Granota verda Sargantana comuna