Ajuntament de Barcelona

Pinus pinea

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Nom català: 
    Pi pinyer
    Nom castellà: 
    Pino piñonero
    Nom anglès: 
    Parasol pine
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Pinàcies
    Origen: 
    Mediterrània
    Hàbitat: 
    Sòls silícics fins a 1.200 m d'altura
    Característiques: 

    Arbre perennifoli de 10 a 25 m d’alçada, amb tronc únic dividit en branques del mateix gruix i capçada ampla, de 6 a 12 m de diàmetre, en forma arrodonida o de para-sol. L’escorça, molt gruixuda i de color bru grisenc, és molt clivellada i es desprèn en grans plaques que deixen taques vermelloses.

    Les fulles són acícules (en forma d’agulla) llargues i primes (de 8 a 10 cm de llargada, tot i que poden arribar fins als 20 cm, i de 0,15 a 0,2 cm de gruix) i apareixen en grups de dos. Tot i que són flexibles i arquejades, són punxants. El color varia segons l’edat de l’arbre: glauc en els joves, verd clar viu o verd fosc brillant en els adults, segons les varietats.

    Les flors masculines, cilíndriques, apareixen en aments atapeïts allargats de color groc viu, mentre que les femenines, de color verd groguenc, s’agrupen en cons de color marró vermellós.

    Els fruits (les pinyes) són cons ovadoesfèrics, de 8 a 14 cm de llargada i de 7 a 10 cm d’amplada, brillants, amb esquames inflades de color marró vermellós, que contenen les llavors (els pinyons). A diferència d’altres pins, les pinyes dels quals maduren al cap de dos anys, les del pi pinyer ho fan al tercer any.

    Època de floració: 
    Març-maig
    Època de fructificació: 
    Finals d'estiu
    Usos i propietats: 

    El pi pinyer destaca per la producció de fruits comestibles (pinyons), usats per al consum directe, pastisseria i receptes de tot tipus, i de fusta, de color clar i lleugerament reïnosa. La propensió a la compressió la fan poc apta per a treballs de fusteria, però la fan molt adient per a la construcció i la mineria i també com a combustible, perquè crema molt ràpid i desprèn una gran quantitat de calor. La reïna té aplicacions en perfumeria.

    De gran valor ornamental pel seu port i la seva àmplia capçada, està molt lligat al paisatge de moltes zones del litoral mediterrani. No pot viure en climes freds amb gelades.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Pinus pinea, està format pel nom de gènere Pinus, del llatí pinus, "pi", i el terme llatí pinea, "relatiu als pins".

    El pi pinyer, espècie autòctona del bosc mediterrani, és un arbre de gran longevitat que pot arribar a viure fins a 500 anys.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001