Ajuntament de Barcelona

Olea europaea

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Nom català: 
    Olivera
    Nom castellà: 
    Olivo
    Nom anglès: 
    Olive tree
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Oleàcies
    Origen: 
    Mediterrània
    Hàbitat: 
    Regions càlides i seques de clima temperat
    Característiques: 

    Arbre perennifoli de 4 a 8 m d’alçada, tot i que pot arribar fins als 15 m, amb tronc gruixut i tortuós, sovint molt cort, i capçada ampla. L’escorça, de color gris o platejat, és rugosa.

    Les fulles, de 2 a 9 cm de llarg, són oposades i coriàcies, senceres i de forma el·líptica o lanceolada amb l’àpex lleugerament punxegut. L’anvers és glauc fosc i el revers és més pàl·lid i molt escamós.

    Les flors, blanques i aromàtiques, apareixen en panícules axil·lars formades per 10 a 40 flors i més curtes que les fulles.

    El fruit és una drupa suculenta i molt oliosa, ovoide o lleugerament globosa, d’1 a 3,5 cm de llargada, de color verd al principi i negre moradenc al final de la maduresa (aproximadament un any després d’aparèixer), amb una única llavor.

    Època de floració: 
    Abril-juny
    Època de fructificació: 
    Setembre-desembre
    Usos i propietats: 

    L’olivera és un dels puntals de la cultura mediterrània i se n’aprofiten totes les parts, des de la fusta del tronc (usada per a la fabricació de mobles i construcció) i de les arrels (per a talles i eines) fins a les fulles, passant pels fruits.

    Els fruits (les olives) són apreciats per al consum humà, adobats, com a ingredient culinari i per a l’obtenció d’oli comestible mitjançant la premsada. Tant l’oliva com molt especialment el seu oli són elements cabdals en la dieta mediterrània. L’oli és un producte gastronòmic de primera línia usat en tot tipus de preparacions, des d’aperitius i amanides a postres, passant per la fregida. La seva composició lipídica aporta àcids grassos essencials per a l’organisme i que l’ajuden a absorbir algunes vitamines, per la qual cosa el consum d’oli d’oliva és molt valorat en l’elaboració de dietes sanes i equilibrades.

    Les nombroses propietats beneficioses de les fulles i els fruits de l’olivera tenen moltes aplicacions farmacològiques.

    És un arbre molt utilitzat en jardineria amb finalitats ornamentals per la bellesa del seu tronc quan és adult, pel color de les seves fulles i per la seva gran resistència a la sequera.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Olea europaea, està format pel nom de gènere Olea, del llatí olea, “olivera”, i el terme llatí europaea, “europea”, al·lusiu al lloc d’origen de la planta.

    L’olivera conreada aparegué a l’àrea mediterrània alguns segles més tard que s’hagués iniciat el conreu de l’ullastre (olivera silvestre) a Orient Mitjà fa uns 7.000 anys. Ja al 3000 aC a Creta es cultivaven oliveres amb finalitats comercials i és possible que aquest cultiu fos la font de la riquesa de la civilització minoica. Després d’estendre’s per tota la Mediterrània i la resta d’Europa, l’olivera fou portada pels europeus a Amèrica (principalment a Califòrnia, Xile, Mèxic, el Perú i l’Argentina) al s. XVI i també es troben petites plantacions d’olivera a la Xina, el Japó i el Nepal. S'estima que actualment hi ha uns 800 milions d'oliveres arreu del món.

    L’olivera ha estat i és una planta de gran importància en les diferents cultures de l’àrea mediterrània. A l’antiga Grècia, per exemple, l’oli d’oliva es considerava sagrat (segons la mitologia, l’olivera era un regal d’Atena al poble de l’Àtica) i s’usava per ungir reis i atletes i les branques d’olivera, tant la conreada com la silvestre (ullastre) eren símbol d’abundància, de glòria i de pau, per la qual cosa s’usaven per coronar els vencedors dels jocs amistosos o les guerres. I a Egipte, les branques d’olivera es consideraven un símbol de benedicció i de purificació. No sorprèn, doncs, la presència de l’olivera en la literatura, tant la grega (a l’Odissea, per exemple, Ulisses s’arrossega per sota de dos brots d’olivera) com l’hebrea (a la Bíblia apareix esmentada trenta vegades, entre el Vell i el Nou Testament) o l’àrab (apareix citada a l’Alcorà).

    L’olivera, arbre de gran longevitat que pot arribar a depassar els 1.500 anys, s’associa també amb la pau (a la bandera de l’ONU, la corona de branques d’olivera envoltant la Terra simbolitza la pau universal).

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk