Ajuntament de Barcelona

Taxodium distichum

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Nom català: 
    Xiprer dels pantans
    Nom castellà: 
    Ciprés de los pantanos
    Nom anglès: 
    Bald cypress
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Taxodiàcies
    Origen: 
    Sud-est dels EUA
    Hàbitat: 
    Vores de pantans i aigua estancada
    Característiques: 

    Arbre caducifoli corpulent de 25 a 40 m d’alçada, ocasionalment pot arribar als 44 m, de tronc gruixut (de 2 a 3 m de diàmetre, ocasionalment fins a 4 m), recte i columnar, de vegades ramificat, en forma de canelobre i la base molt àmplia, amb contraforts, especialment en terrenys pantanosos. La capçada és piramidal simètrica. L’escorça, fibrosa o escamosa i gruixuda, és de color bru vermellós i amb llargues clivelles verticals poc profundes i es desprèn a tires. Desenvolupen arrels aèries (pneumatòfors) que surten en vertical de terra i de l’aigua per respirar, típiques de les plantes que habiten en terrenys amarats d’aigua o inundats; en el cas del xiprer dels pantans, poden arribar a 1,7 m d’alçada.

    Les fulles són lanceolades, agudes però no punxants, planes, llargues (d’1 a 2 cm de llargada i de 0,1 a 0,2 cm d’amplada) i primes, amb una consistència suau i flexible. Es disposen en espiral en dos rengles de brots laterals a la tija. El fet que siguin caduques explica la variació en color segons l’estació: verd clar a la primavera, grogós a l’estiu, ocre a la tardor i marró vermellós a l’hivern, abans de caure.

    Les flors són monoiques (masculines i femenines estan separades però al mateix arbre) i s’agrupen en cons gairebé globosos penjants, de 2 a 3,5 cm de diàmetre, de color verd vermellós, formats per 20 a 30 esquames llenyoses en forma de clau, cadascuna de les quals conté una o dues (ocasionalment tres) llavors triangulars de 0,5 a 1 cm de llargada. Els cons masculins apareixen en panícules llargues (de 10 a 12 cm) penjants i atapeïdes, mentre que els femenins són solitaris.

    Època de floració: 
    Març-abril
    Època de fructificació: 
    Tardor-hivern
    Usos i propietats: 

    La fusta del xiprer dels pantans, de color vermell fosc o castany, i de molt bona qualitat, és molt usada a les zones d’origen de l’arbre per les seves característiques (lleugera, de gra fi, no resinosa, fàcil de treballar, duradora), que la fan adient per a construccions a la intempèrie i de vaixells, fabricació de dipòsits d’aigua, etc.

    Es cultiva com a arbre ornamental en estanys de jardins, com ara a l'estany del parc de la Ciutadella, a Barcelona.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Taxodium distichum, està format pel nom de gènere Taxodium, compost pel llatí taxus, "teix", i el grec εἶδος, "semblant a", en referència a les fulles, i el terme llatí distichum, "disposat en dos rengles", en al·lusió a les fulles.

    El xiprer dels pantans, una de les poques coníferes caducifòlies i l’única que viu tant dins de l’aigua com en terrenys més secs, fou introduït a Europa el 1637 per John Tradescant el Jove en la tornada del seu primer viatge a Virgínia. Tot i que l’espècie es considera originària del sud-est dels Estats Units (és l’arbre emblema de Louisiana i el símbol dels aiguamolls del sud dels Estats Units), un descobriment recent indicaria que fa 8 milions d’anys el Taxodium distichum també havia viscut a Europa: el juliol del 2007 en una mina de lignit a prop de Bükkábrány (Hongria) es va trobar un grup d’arbres del miocè la fusta dels quals no s’ha fossilitzat.

    L’espècimen més alt conegut de xiprer dels pantans fa 44 m i es troba a prop de Williamsburg (Virgínia); el més gruixut té un tronc de 5,21 m de diàmetre i és a la Reserva natural nacional de Cat Island, a prop de Baton Rouge (Louisiana).

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk