Ajuntament de Barcelona

Magnolia grandiflora

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Nom català: 
    Magnoli
    Nom castellà: 
    Magnolio
    Nom anglès: 
    Bull bay
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Magnoliàcies
    Origen: 
    Sud-est dels Estats Units d'Amèrica
    Hàbitat: 
    Vores de cursos d'aigua i pantans
    Característiques: 

    Arbre perennifoli de 15 a 20 m d'alçada, tot i que pot arribar als 25 m, amb tronc curt i una capçada densa i fosca, de 5 a 8 m de diàmetre. L’escorça és llisa i de color gris marronós fosc.

    Les fulles, de 12 a 20 cm de llargada i de 7 a 10 cm d’amplada, són el·líptiques o oblongoovades, amb l’àpex agut, la base arrodonida o en forma de falca i els marges lleugerament ondulats. Són coriàcies, amb el nervi central prominent, l’anvers verd fosc brillant i el revers tomentós (recobert d’una mena de borra) de color rovell. Són alternes i apareixen en grups terminals.

    Les flors, molt grosses (fins a 20 cm de diàmetre) i perfumades, apareixen de forma solitària i erecta sobre pedicels tomentosos. Estan formades per 6 a 10 pètals blancs que s’estrenyen a la base i 3 sèpals amb aspecte de pètal.

    Els fruits, de 10 cm de longitud, són en realitat un conjunt de fruits simples agrupats en una estructura llenyosa en forma de pinya ovalada coberta d’una fina pubescència de color verd clar virant a marró clar amb la maduració. Les llavors, aplanades i d'un color vermell viu, fan d’1 a 1,3 cm de longitud.

    Època de floració: 
    Abril-agost
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    L'escorça del magnoli té propietats medicinals.

    És un dels arbres més apreciats a jardineria, per la seva elegància i per les seves vistoses i oloroses flors.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Magnolia grandiflora, està format pel nom de gènere Magnolia, donat en honor del botànic Pierre Magnol (1638-1715), professor de botànica a Montpeller, i el terme llatí grandiflora, "de grans flors", compost de grandis, "gran", i flor, "flor".

    La primera espècie d'aquest gènere identificada va ser la Magnolia virginiana, trobada per uns missioners a Amèrica del Nord a la dècada del 1680; ja al segle XVIII es va trobar la Magnolia grandiflora, que va ser portada pel col·leccionista botànic Mark Catesby a Anglaterra el 1726. Tant el magnoli com la seva flor, la magnòlia, estan molt vinculats simbòlicament amb el sud dels Estats Units: el magnoli és l’arbre nacional de l’estat de Mississippí i la magnòlia va ser l’emblema de l’exèrcit confederat durant la guerra civil americana (1861-1865) i actualment és la flor nacional dels estats de Louisiana i Mississippí.

    A Barcelona es pot veure en espais verds urbans i jardins històrics, així com en carrers, com ara el carrer Gran de Gràcia.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk