Ajuntament de Barcelona

Acca sellowiana

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Nom català: 
    Feijoa
    Nom castellà: 
    Guayaba del Brasil
    Nom anglès: 
    Pineapple guava
    Sinònims botànics: 
    Feijoa sellowiana, Orthostemon sellowianus
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Mirtàcies
    Origen: 
    Sud del Brasil, Colòmbia, Uruguai i nord d’Argentina
    Hàbitat: 
    Zones càlides i subtropicals
    Característiques: 

    Arbre perennifoli d’1 a 7 m d'alçada, amb escorça és de color gris pàl·lid, aspra i una mica escamosa.

    Les fulles, de 4 a 6 cm de longitud i de 3 a 4 cm d’amplada, són de color verd fosc a l'anvers i blanquinós al revers.

    Les flors, d’uns 3,5 cm de diàmetre, estan formades per 4 sèpals blancs i una corol·la de 4 pètals corbats, de color blanc a l’exterior i rosats a l’interior. Apareixen a les branquetes terminals de forma aïllada o en grups de fins a 4 flors.

    Els fruits, molt fragants i amb segments del calze adherits a una de les puntes, varien en forma, dimensions i color segons les varietats. Se’n troben de globosos fins a el·lipsoides, de 2 a 9 cm de longitud (amb un diàmetre de 3 a 3,5 cm). La pell, sempre cerosa però de textura variable, va del blanquinós al verd fosc tintat de vermell o taronja. La polpa, carnosa i comestible, és sucosa i granulosa. La polpa propera a la pell és més ferma i opaca, mentre que la que envolta les llavors (de 20 a 40, molt petites i oblongues) és gelatinosa i translúcida, amb un toc dolç o lleugerament àcid.

    Època de floració: 
    Maig-juny
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    Els fruits de la feijoa solen ser consumits frescos com a fruita o en batuts, però també s’usen per elaborar melmelades, gelats, begudes alcohòliques i destil·lats o com a ingredients en l’elaboració de diversos plats, dolços o salats (com el chutney).

    De reproducció fàcil, és habitual trobar-la en jardins pel valor ornamental de la tonalitat de les seves fulles, que contrasta amb els verds dels altres arbres. Viu bé en llocs càlids i arrecerats. 

    Perquè fructifiqui cal plantar diversos exemplars.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Acca sellowiana, està format pel nom de gènere Acca i el terme llatí sellowiana, “de Sellow", donat en honor del naturalista alemany Friedrich Sellow (1789-1831), un del primers exploradors científics al Brasil que el 1819 descobrí la feijoa a l'estat de Rio Grande do Sul.

    El nom feijoa, amb què l’arbre és conegut en moltes llengües, fou donat en honor al botànic brasiler João da Silva Feijó (1760-1824) pel botànic alemany Otto Karl Berg (1815-1866), que proposà el nom botànic Feijoa sellowiana. A la Cellera de Ter (la Selva) la planta rep un nom específic: haihòber, pronunciat amb hacs aspirades, que segons Màrius Serra seria una deformació extrema de, precisament, feijoa.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk