Ajuntament de Barcelona

Populus alba var. pyramidalis

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Nom català: 
    Àlber
    Nom castellà: 
    Álamo
    Nom anglès: 
    Silverleaf poplar
    Sinònims botànics: 
    Populus bolleana, Populus nivea
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Salicàcies
    Origen: 
    Turkestan
    Hàbitat: 
    Boscos de ribera i rieres
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 20 a 30 m d'alçada, amb tronc gruixut uniformement ramificat des de la base i capçada piramidal de 5 a 6 m de diàmetre, tot i que pot arribar fins als 10 m. L’escorça és blanca i llisa primer i, amb els anys, clivellada amb cicatrius negroses on hi havia branques.

    Les fulles, de 6 a 12 cm, són simples i alternes, amb les vores dentades. L’anvers és glabre i de color verd fosc i el revers és molt tomentós (recobert d’una espècie de borra) i blanquinós; totes dues cares esdevenen grogoses o marronoses a la tardor. La forma és molt variable: habitualment, les fulles de les branques principals són palmades i lobulades amb la base en forma de cor, mentre que les dels branquillons solen ser arrodonides o ovades, poc lobulades i menys tomentoses.

    Les flors, menudes, s’agrupen en inflorescències en aments penjants, de 3 a 6 cm de longitud i llanosos els masculins (de flors vermelloses) i més llargs i prims els femenins (de flors groc verdoses o rosades).

    Els fruits són càpsules bivalves, de 4 mm de longitud, ovoides i glabres, contenint diverses llavors amb un plomall (estructura per facilitar la disseminació) pilós.

    Època de floració: 
    Febrer-abril
    Època de fructificació: 
    Finals de maig
    Usos i propietats: 

    La fusta de l’àlber s’usa per fer talles i escultures, així com per elaborar pasta de paper, plafons, embalatges, paviments, llumins (per la seva lenta combustió), etc. L’escorça ha estat tradicionalment per les adoberies i per tenyir.

    És molt popular en jardineria pública en passejos i avingudes.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Populus alba, està format pel nom de gènere Populus, del llatí populus, “pollancre”, i el terme llatí alba, “blanca”, al·ludint el toment (conjunt de pèls que formen com una borra) blanc del revers de les fulles. El terme llatí pyramidalis, "piramidal", que defineix la varietat, al·ludeix a l'aspecte de l'arbre.

    L’àlber va tenir una gran importància en la cultura cèltica: les gemes i les fulles es considerava que atreien la prosperitat econòmica i a l’antic alfabet druídic ogham, l’àlber (eadha en antic irlandès) corresponia a la lletra E.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk