Ajuntament de Barcelona

Olea europaea subsp. europaea

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Ullastre
    Nom castellà: 
    Acebuche
    Nom anglès: 
    Wild olive tree
    Sinònims botànics: 
    Olea europaea var. silvestris
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Oleàcies
    Origen: 
    Orient Mitjà
    Hàbitat: 
    Terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral en zones càlides i seques de clima temperat
    Característiques: 

    Arbust perennifoli d’1 a 1,5 m d’alçada, amb tronc poc definit, capçada arrodonida i densa i branques intricades i, en el cas de les inferiors, espinoses.

    Les fulles, d’1 a 7 cm de llargada i de 0,4 a 2,2 cm d’amplada, són oposades i coriàcies, senceres i de forma el·líptica o lanceolada amb l’àpex rom i el marge sencer, una mica cargolat. L’anvers és verd fosc i el revers és glauc més pàl·lid i tomentós (recobert d’una mena de borra), amb un nervi central molt marcat.

    Les flors, petites i de color verdós groguenc, apareixen en raïms axil·lars.

    El fruit és una drupa poc carnosa i poc oliosa, ovoide o lleugerament globosa, d’1 a 2 cm de llargada, amb una única llavor.

    Època de floració: 
    Abril-juny
    Època de fructificació: 
    Setembre-desembre
    Usos i propietats: 

    L’ullastre, que forma part de les màquies de la Mediterrània, està guanyant popularitat com a planta de repoblació forestal, restauració paisatgística i jardineria, tant per la seva rusticitat com pel fet que té un creixement millor que altres espècies amb les quals comparteix condicions d’establiment i perquè és resistent a la sequera i tolerant a la poda i les retallades.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Olea europaea, està format pel nom de gènere Olea, del llatí olea, “olivera”, i el terme llatí europaea, “europea”.

    L’ullastre, aparegut a Orient Mitjà, era considerat sagrat a l’antiga Grècia: de la seva fusta es feien els ceptres dels reis (segons la mitologia, la maça d’Hèrcules estava feta d’aquesta fusta) i els vencedors de les proves atlètiques als Jocs Olímpics eren coronats amb branques de la planta, en el que equivaldria a la medalla d’or actual. Era especialment forta la vinculació amb el culte a Apol·lo i davant dels temples que li eren dedicats solien plantar-se ullastres, de les branques dels quals es penjaven ofrenes i armes.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk