Ajuntament de Barcelona

Phoenix dactylifera

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Palmera datilera
    Nom castellà: 
    Datilera
    Nom anglès: 
    Date palm
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Arecàcies
    Origen: 
    Nord d'Àfrica i golf Pèrsic
    Hàbitat: 
    Sòls sorrencs amb un subsòl humit
    Característiques: 

    Palmera de 15 a 20 m d’alçada amb estípit (tronc sense branques acabat en un ram de fulles) bastant prim (de 30 a 50 cm de diàmetre) i ocasionalment corbat, únic o ramificat des de la base, cobert amb les restes de les fulles velles. La capçada, no gaire frondosa, fa de 6 a 10 m de circumferència.

    Les fulles són palmes pinnades, de 3 a 5 m de llargada, tot i que poden arribar als 7 m, amb espines dures de fins a 20 cm de llarg a la part inferior del pecíol. Estan formades per fins a 150 folíols alhora, de 30 a 45 cm de llargada i 2 cm d’amplada, de color glauc.

    Les flors, de color crema les masculines i grogues les femenines, es presenten en inflorescències molt ramificades que neixen entre la base de les fulles.

    Els fruits són drupes ovoides, de 2,5 a 9 cm de llargada, de color rogenc ataronjat virant al castany vermellós amb la maduresa i de polpa carnosa i dolça.

    Època de floració: 
    Abril-juny
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    De la palmera datilera se n’aprofiten principalment els fruits (els dàtils), consumits tant frescos com secs, en forma de sucs o per a l’elaboració de begudes refrescants o alcohòliques, i les fulles. Entre els cristians, les fulles són usades per a la confecció de les tradicionals palmes del diumenge de Rams (de color blanquinós perquè en ser cobertes i desades en la foscor perden el color verd original) , entre els jueus, per a la festa dels Tabernacles i en molts llocs s’aprofiten per fer barrets, persianes, cordes, cistelles, ventalls, escombres (també elaborades a partir de raïms de dàtils) o estores. Aquests usos són generals, tant al món occidental com als països africans i asiàtics on el cultiu de la palmera és tradicional, però no són els únics, ja que gairebé totes les parts de la planta tenen aplicacions.

    Els pinyols dels dàtils tenen diverses aplicacions segons el procediment al qual se sotmetin: estovats i mòlts, proporcionen menjar per al bestiar; premuts, se n’extreu oli per elaborar sabons i cosmètics; processats químicament, són una font d’àcid oxàlic; cremats, produeixen carbó usat com a combustible pels orfebres; secs, s’empren en l’elaboració de bijuteria; mòlts, poden ser consumits de manera semblant al cafè o ser afegits precisament a aquest producte.

    Les flors de la palmera també són comestibles i són consumides en diverses preparacions culinàries.

    Els pecíols secs de les fulles són una font molt important de cel·lulosa i s’empren per fer escombres, ormejos de pesca, bastons per caminar i fuel.

    La fusta, tot i que tradicionalment usada per a la construcció, és més lleugera de la del cocoter i no gaire duradora.

    La palmera té una llarga tradició en la jardineria mediterrània. En els darrers anys s'ha incrementat molt el seu ús ornamental per enjardinar avingudes, places i parcs de zones de nova urbanització en moltes ciutats del nostre litoral. Aquest increment en l'ús ha posat en perill l'existència d'antigues plantacions, la qual cosa ha obligat a prendre mesures de protecció.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Phoenix dactylifera, està format pel nom de gènere Phoenix, derivat del grec φοῖνιξ o φοίνικος, mot usat per a la palmera datilera per Teofrast, i el terme llatí dactylifera, “dactilífera, que produeix dàtils”.

    El conreu de la palmera datilera començà a la part oriental d’Aràbia vers el 6000 aC i s’estengué a l’Àfrica i a la península Ibèrica. Els caldeus i egipcis consideraven la palmera datilera l’arbre de la vida. També els ibers la consideraren un arbre important i n’usaven les fulles per als rituals, com demostren algunes ceràmiques trobades en diferents jaciments. A les cultures de l’Orient pròxim i el nord d’Àfrica la palmera és un arbre molt valorat (apareix a l’escut de l'Aràbia Saudita); a més de per la producció de dàtils, conreu important en molts dels països de la zona i aliment de cabdal importància (per la presència en la gastronomia tradicional, per l’esment que se’n fa en diversos passatges de l’Alcorà i pel seu ús, conjuntament amb la llet, com a trencament del dejuni del Ramadà quan es pon el sol a molts llocs), la palmera datilera és valorada al nord d’Àfrica com a element de suport a l’agricultura de regadiu per la gran capacitat de retenció de la humitat que tenen les fulles.

    El palmerar d'Elx (el més gran d'Europa, amb uns 240.000 exemplars), d'on s'extreuen dàtils, va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 2000.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    CAÑIZO, José Antonio del. Palmeras. Madrid: Mundi-Prensa, 2002

    http://www.palmsociety.org