Ajuntament de Barcelona

Phylica ericoides

Jardins de Joan Brossa

    Nom anglès: 
    Heath phylica
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Ramnàcies
    Origen: 
    Sud-àfrica
    Hàbitat: 
    Vessants costaners, dunes i sorres profundes
    Característiques: 

    Arbust perennifoli de 0,6 a 1 m d’alçada, molt ramificat i compacte, amb branques primes lleugerament recobertes d’una borra grisa curta i fina.

    Les fulles, de 5 a 8 mm de llargada, són simples i alternes, amb un pecíol curt i molt properes les unes a les altres. Són de forma lanceolada a linear, amb l’àpex obtús o lleugerament punxegut i la base arrodonida o en forma de cor. Els marges estan enrotllats cap endins de manera que gairebé  cobreixen tota la superfície de la fulla, sovint rugosa i normalment llisa. L’anvers és tomentós.

    Les flors, de color blanc verdós i amb una aroma mel·líflua força penetrant, són molt menudes (d’1,5 a 2 mm de llargada) i es presenten en densos capítols (inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla formant un disc envoltat per una sèrie de bràctees) a les puntes de les branques. Són campaniformes, formades per un calze de 0,5 mm de llargada, sèpals de 0,75 mm densament coberts per pèls blancs corbats i rígids i pètals de 0,5 mm.

    Els fruits són càpsules obovades marró porprat de fins a 4 cm de llargada, lleugerament deprimides al capdamunt i dehiscents (s’obren espontàniament per deixar anar les llavors).

    Època de floració: 
    Qualsevol moment de l'any
    Usos i propietats: 

    La Phylica ericoides és molt popular entre els floristes, que l’empren bàsicament com a farciment.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Phylica ericoides, està format pel nom de gènere Phylica, derivat del mot grec φυλλον, “fulla, fullatge”, en al·lusió a les denses capçades de les plantes d’aquest gènere, i el terme llatí ericoides, derivat d’erica, “bruc”, i el sufix –oides, “-oide, semblant a”, en al·lusió a la semblança de la planta als brucs.