Ajuntament de Barcelona

Achillea millefolium

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Milfulles
    Nom castellà: 
    Milenrama
    Nom anglès: 
    Milfoil
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Asteràcies
    Origen: 
    Àsia i Mediterrània
    Hàbitat: 
    Vores de camins i rierols i prats humits fins a 2.400 m d'altitud
    Característiques: 

    Herba perenne de 0,6 a 1 m d’alçada, amb un o diverses tiges erectes, tomentoses i acanalades i rarament ramificada. La planta té estolons (brots laterals sorgits de la base de la planta) i rizomes (tiges subterrànies).

    Les fulles són llargues i estretes (de 15 a 20 cm de llargada i 1,5 cm d’amplada) i de forma lineal-oblonga a lanceolada, dividides en segments molt pronunciats que arriben pràcticament al nervi central. Les inferiors, lanceolades, tenen un pecíol curt, mentre que la resta són sèssils (sense pecíol). La tija és tomentosa o amb petits pèls embullats, fins i prims, que li donen un aspecte avellutat i que també es troben a les fulles, si bé de forma menys espessa.

    Les flors, molt petites, es presenten en capítols (inflorescències en què el peduncle forma un disc envoltat per una sèrie de bràctees, de forma semblant a les margarides) que s'associen formant corimbes (els capítols neixen en diferents punts de la tija i s’eleven fins a un nivell semblant) molt densos i compactes. Les flors ligulades de la part exterior del capítol, amb unes cinc lígules (llengüeta formada per tots els pètals que prolonga la corol·la) orbiculars o quadrangulars de 3 a 4 mm de llargada, solen ser blanques i femenines. Les de la part central del disc solen ser hermafrodites, groguenques o blanquinoses i tubuloses o campanulades.

    Època de floració: 
    Maig-setembre
    Època de fructificació: 
    Final de primavera-final d'estiu
    Usos i propietats: 

    La milfulles té nombroses propietats d'aplicació medicinal.

    S'utilitza en jardineria per les seves floracions. Barrejada amb altres vivàcies, es formen grups d'aspecte molt natural.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Achillea millefolium, està format pel nom de gènere Achillea, derivat del mot grec αχιλλειοϛ , “d’Aquil·les”, en referència al passatge de la Ilíada segons el qual els seus soldats usaven plantes d’aquest gènere per guarir les ferides, i el terme millefolium, dels mots llatins mille, “mil”, i folium, “fulla”.

    A banda de les propietats medicinals de la milfulles, conegudes des de la prehistòria (com demostren algunes troballes arqueològiques a l’Iraq), a l’antiguitat se li atribuïen poders màgics, per la qual cosa era usada abundosament en pocions amoroses per bruixes i fetillers.

    Més informació: 

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk