Ajuntament de Barcelona

Quercus pubescens

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Roure martinenc
    Nom castellà: 
    Roble pubescente
    Nom anglès: 
    Downy oak
    Sinònims botànics: 
    Quercus humilis, Quercus lanuginosa
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és vulnerable.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Fagàcies
    Origen: 
    Europa meridional fins a l'Àsia menor
    Hàbitat: 
    Boscos submediterranis
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 10 a 15 m d'alçada, tot i que pot arribar als 25 m, amb tronc tortuós, ramificació sinuosa i capçada irregular, àmplia i arrodonida. L’escorça és rugosa, de color marronós a grisenc o, fins i tot, negre en adults.

    Les fulles, de 4 a 12 cm de llargada i de 2 a 7 cm d’amplada, són oblongoobovades i lleugerament coriàcies (dures), amb 4 a 9 parells de nervis, els marges profundament lobats (5 a 8 lòbuls a cada costat) i l’àpex arrodonit. De joves, són tomentoses per totes dues cares; amb el temps, el toment (pèls que formen una espècie de borra) només es manté al revers, la qual cosa li dóna un color verd grisenc, mentre que l’anvers és glabre i de color verd fosc. El pecíol, de 5 a 15 mm de llargada, també és tomentós.

    Les flors masculines s’agrupen en inflorescències en aments penjants i les femenines estan envoltades d’un involucre del qual només en sobresurten els estils. 

    Els fruits són glans petites, ovoides i allargades (d’1 a 4 cm de llargada i d’1 a 2 cm d’amplada) de color castany clar. Apareixen de forma aïllada o en grups de fins a 5 i tenen un peduncle curt, d’1 cm de llargada. Les glans estan cobertes, en una tercera part o fins i tot en la meitat de la longitud, per una cúpula molt atapeïda amb esquames gruixudes, imbricades, tomentoses i de color cendrós.

    Època de floració: 
    Abril-maig
    Època de fructificació: 
    Estiu-tardor
    Usos i propietats: 

    La fusta del roure martinenc té una qualitat semblant a la de l’alzina, cosa que la fa adequada per a la construcció i treballs d’ebenisteria i com a combustible. També s'usa per adobar el cuir.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Quercus pubescens, està format pel nom de gènere Quercus, del celta *quercuez, "roure, alzina" —literalment "arbre formós", de *quer, "formós, elegant", i *cuez, "arbre"—, i el terme llatí pubescens, “pubescent, pilós”.

    El roure martinenc, una de les espècies autòctones que formen el bosc mediterrani, és el roure per excel·lència dels països submediterranis.

    Els roures mantenen les fulles a l'arbre un cop s'han marcit a la tardor (fulles marcescents) i arriben a caure per l'acció d'inclemències atmosfèriques, com ara el vent.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001