Ajuntament de Barcelona

Miscanthus sinensis

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Eulàlia
    Nom castellà: 
    Eulalia
    Nom anglès: 
    Eulalia
    Sinònims botànics: 
    Erianthus japonicus, Eulalia japonica, Miscanthus japonicus, Ripidium japonicum, Saccharum japonicum, Xiphagrostis japonicus
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Poàcies
    Origen: 
    Àsia oriental
    Hàbitat: 
    Rodals i marges de camins i carreteres
    Característiques: 

    Herba perenne amb tiges de 0,8 a 2 m d’alçada, tot i que ocasionalment pot arribar als 4 m, que forma denses mates amb rizomes (tiges subterrànies de creixement generalment horitzontal).

    Les fulles són llargues i estretes (de 18 a 75 cm de llargada i de 0,3 a 2 cm d’amplada), amb puntes agudes i marges aspres. Creixen dretes, però la seva llargada fa que tendeixin a corbar-se. La nervadura central és platejada i a la tardor es tornen grogues.

    Les flors, de color platejat a porpra, es presenten en inflorescències en panícules (raïm en què els branques també es ramifiquen en raïms) en forma de ventall de 60 cm de llargada que queden per sota del fullatge.

    Època de floració: 
    Finals d'estiu
    Usos i propietats: 

    L'eulàlia és cultivada en jardineria amb finalitats ornamentals per l'espectacularitat de les inflorescències, de colors diversos segons les varietats.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Miscanthus sinensis, està format pel nom de gènere Miscanthus, derivat dels mots grecs μίσχος, “tija”, i ἄνθος, “flor”, i el terme llatí sinensis, “xinès, de la Xina”, al·lusiu a l'origen de la planta.

    L'eulàlia va ser introduïda a Europa al s. XIX amb finalitats ornamentals.

    Més informació: 

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk