Ajuntament de Barcelona

Petasites fragrans

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Barretera
    Nom castellà: 
    Sombrerera
    Nom anglès: 
    Winter heliotrope
    Sinònims botànics: 
    Petasites pyrenaicus, Tussilago fragrans
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Asteràcies
    Origen: 
    Àfrica nord
    Hàbitat: 
    Herbassars de llocs trepitjats, ombrejats i humits
    Característiques: 

    Herba perenne, amb tiges de fins a 30 cm d'alçada, que surten a l’hivern en cas de ser floríferes. Algunes de les tiges són rizomes (tiges que creixen subterràniament i recorden les arrels).

    Les fulles, de 2 a 5 i de 5 a 20 cm de diàmetre, són escamoses, amb la base embeinadora les inferiors i amb una làmina molt rudimentària les mitjanes, de 3 a 7 cm de longitud. La forma varia de semblant a un ronyó a semblant a un cor, amb la vora finament serrada i el revers pilós.

    Les flors, de color violaci clar i amb olor a vainilla, apareixen en 6 a 20 capítols (inflorescències racemoses o obertes en les quals el peduncle forma un disc envoltat per bràctees sobre el qual es disposen les flors sèssils) petits, de 7 a 10,5 mm, amb bràctees de color verd pàl·lid o porpra. Les flors centrals dels capítols són tubuloses i les marginals, ligulades.

    El fruit és una cipsela (fruit sec que no s’obre espontàniament per deixar anar les llavors), format per un aqueni cilíndric i glabre i un papus de pèls, abundosos en els fruits procedents de flors femenines i més escassos en els procedents de flors masculines.

    Època de floració: 
    Gener-març
    Usos i propietats: 

    Les propietats medicinals de la barretera són ben conegudes des de l’antiguitat.

    Les fulles de la barretera, molt riques en vitamina C, s’usen com a verdura, consumides en amanida.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Petasites fragrans, està format pel nom de gènere Petasites, derivat del grec πέτασος, barret rodó amb vora ampla i plana que portaven els pastors, i el terme llatí fragrans, “fragant, aromàtic”.

    A Escòcia, les dones feien servir la barretera com a farciment per a coixins i matalassos, un ús paral·lel al que en fan les caderneres, que utilitzen el papus de la barretera per encoixinar el niu.

    Més informació: