Ajuntament de Barcelona

Platanus x hispanica

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Plàtan
    Nom castellà: 
    Plátano
    Nom anglès: 
    London plane
    Sinònims botànics: 
    Platanus × acerifolia, Platanus × hybrida
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Platanàcies
    Origen: 
    Hortícola
    Hàbitat: 
    Terrenys frescos i profunds
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 20 a 40 m d’alçada amb el tronc recte i una capçada arrodonida i àmplia, de 6 a 12 m d'amplada. L'escorça és llisa i prima, amb escames de color groc verdós que es desprenen i formen un tronc d'especial bellesa.

    Les fulles, de 10 a 20 cm de llargada, són simples i palmades, amb 3 a 5 lòbuls desiguals, la nervadura marcada i els marges serrats. L'anvers, brillant i llis, és de color verd mitjà (ocre a la tardor) i el revers, lleugerament pubescent, verd més clar. El pecíol, de 5 a 8 cm de longitud, s'eixampla a la base.

    Les flors masculines i les femenines apareixen a la mateixa planta, si bé en branques diferents. Les femenines, petites i vermelloses, apareixen en raïms de 2 a 5 flors mentre que les masculines, de color porpra verdós, ho fan en grups de fins a 3 en aments cilíndrics penjants (de 5 a 10 cm de llargada). Tant les flors femenines com les masculines apareixen en grups de 2 o 3 boles compactes penjants.

    Els fruits són aquenis esfèrics de color groc verdós o marronós, envoltats a la base de pèls bruns, i apareixen en grups de dos o tres.

    Època de floració: 
    Abril-maig
    Època de fructificació: 
    Estiu-tardor
    Usos i propietats: 

    El plàtan és un dels arbres més comuns als parcs i carrers de l’àrea mediterrània, on és apreciat per l’ombra.

    La fusta, bon combustible, ha estat usada per fabricar estris de fusteria.

    L’escorça i les fulles tenen propietats astringents.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Platanus x hispanica, està format pel nom de gènere Platanus, derivat del grec πλατανοϛ, "plàtan", una x per indicar que es tracta d'un híbrid i el terme llatí hispanica, "hispànica, d'Hispània", al·lusiu a l'origen dels exemplars que proporcionaren el material per fer la primera descripció de l'espècie, el 1770.

    L'origen d'aquesta espècie seria una hibridació entre el P. orientalis (plàtan d'orient) i el P. occidentalis (plàtan d'Amèrica) que s'hauria produït al s. XVII a Espanya.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk