Ajuntament de Barcelona

Juglans regia

Jardins de Joan Brossa

    Nom català: 
    Noguera
    Nom castellà: 
    Nogal
    Nom anglès: 
    Walnut
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és gairebé amenaçada.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Juglandàcies
    Origen: 
    Sud-est d´Europa i Oest d´Àsia des de Grècia fins a l´Himalàia
    Hàbitat: 
    Fins a 1.500 m d'altitud en terrenys frescos
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de fins a 25 m d’alçada amb tronc curt i gruixut (pot arribar a fer 2 m de circumferència), brancatge gruixut, dret i vigorós i capçada àmplia i arrodonida. L'escorça és llisa, de color gris platejat o blanquinós i amb estries.

    Les fulles, de 20 a 40 cm de llargada, són alternes i compostes, formades per 5 a 9 folíols ovalats o obovats, de 6 a 15 cm de llargada i de 3 a 6 cm d’amplada, amb el marge sencer i acabats en una punta allargada. Són de consistència lleugerament coriàcia, amb els nervis marcats pel revers.

    Les flors masculines i les femenines apareixen a la mateixa planta, si bé en branques diferents. Les femenines, petites i vermelloses, apareixen en raïms de 2 a 5 flors a les puntes de les branques nascudes el mateix any. Les masculines, de color porpra verdós, ho fan en grups de fins a 3 en aments cilíndrics penjants (de 5 a 10 cm de llargada) a les branques de l'any anterior.

    El fruit (la nou) és una drupa globosa llisa verdosa que conté una llavor comestible marró i corrugada. Els fruits apareixen en grups de fins a 4 sobre un peduncle curt.

    Època de floració: 
    Abril-juny
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    La noguera és cultivada extensivament pels fruits, que es consumeixen frescos i secs o s’usen per extreure’n oli o per elaborar licors (com ara la ratafia o l’aigua de nodes aranesa), i per la fusta, de gran qualitat i apreciada en ebenisteria i per a la fabricació de culates de fusells i escopetes.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Juglans regia, està format pel nom de gènere Juglans, derivat del llatí Jovis glans, "gla de Júpiter", nom amb què els romans coneixien les nous, i el terme llatí regia, "règia, reial".

    La noguera va ser introduïda a Europa molt primerencament, abans de l'època romana, i a Amèrica vers el s. XVII.

    A Barcelona, el nombre nogueres (arbre que es pot trobar als marges de rius i de camps en sòls profunds i frescos) és molt limitat.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk