Ajuntament de Barcelona

Polygala myrtifolia

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom anglès: 
    September bush
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Poligalàcies
    Origen: 
    Sud-àfrica
    Hàbitat: 
    Zones costeres subtropicals
    Característiques: 

    Arbust perenne d'1,5 a 1,8 m d'alt, tot i que pot arribar fins als 3 m, amb el tronc recte i prim, però robust, i la capçada densa i arrodonida, de diàmetre semblant a l’alçada. Les branques són primes però fortes i estan densament cobertes de petites fulles.

    Les fulles, de 2,5 a 3 cm de longitud, són estretes i allargades, amb una forma que varia d’arrodonida a ovalada, amb la punta arrodonida. Són suaus al tacte i de color verd clar lleugerament grisenc al revers i més fosc a l’anvers.

    Les flors, de 2,5 cm de diàmetre, estan formades per dos grans pètals de color malva o porpra intens que envolten una espècie de cresta de color blanc verdós i apareixen en raïms terminals.

    Els fruits, de 1 cm d’amplada, són càpsules alades, planes i cordiformes, gairebé circulars, que contenen dues llavors d’uns 4 mm de llargada, de forma variable d’ovoide a cilíndrica i amb pèls dispersos.

    Època de floració: 
    Primavera-tardor
    Usos i propietats: 

    La Polygala myrtifolia es cultiva com a planta ornamental en zones càlides i també es pot trobar naturalitzada en zones costaneres.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Polygala myrtifolia, està format pel nom de gènere Polygala, del grec πολυγαλον, "lleter", compost pel prefix πολυ-, "molt", i el substantiu γάλακτος, "llet", en al·lusió a les propietats d'afavorir la producció de llet que eren atribuïdes a les plantes d'aquest gènere, i el terme myrtifolia, compost de myrtus, "murtra", i folia, "fulla", referent a la semblança de les fulles amb les de la murtra.

    Al s. XIX, els malais residents a la Ciutat del Cap (Sud-àfrica) usaven ratlladures de l’escorça barrejades amb aigua per elaborar un ungüent que usaven per rentar els difunts abans de l’enterrament. Tot i que l’ús ha desaparegut, la planta és coneguda a la zona del Cap amb el nom de langelier o langelede, probablement corrupcions de l’afrikaans lange lede, “articulacions llargues”.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk