Ajuntament de Barcelona

Nerium oleander

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Baladre
    Nom castellà: 
    Adelfa
    Nom anglès: 
    Oleander
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Apocinàcies
    Origen: 
    Mediterrània
    Hàbitat: 
    Barrancs, rambles i torrents de clima mediterrani fins a 1.200 m d'altitud
    Característiques: 

    Arbust perenne de 3 a 4 m d’alçada, amb tronc recte d’escorça llisa bruna cendrosa molt ramificat des de la mateixa base del tronc. Les branques, gruixudes, rectes i flexibles, en trencar-se deixen anar un làtex tòxic.

    Les fulles, de 5 a 21 cm de longitud i d’1 a 4 cm d’amplada, simples, gruixudes i coriàcies, són oposades o, més habitualment, verticil·lades (nascudes al voltant de la tija formant un cercle al seu voltant) de 3 en 3. Són llargament lanceolades, amb el marge sencer i un pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, amb un nervi central molt marcat i de color blanquinós o groguenc i nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses.

    Les flors, hermafrodites i de 3 a 5 cm de diàmetre, són de color rosa vermellós o, menys freqüentment, blanc i apareixen en corimbes a l’acabament de les branques. La corol·la, en forma d’embut, presenta cinc lòbuls estrellats, amb un apèndix de 3 o 4 dents curtes.

    Els fruits, de 8 a 16 cm de llargada, són dehiscents (s’obren espontàniament per deixar anar les llavors), llenyosos, cilíndrics i de color marró. Els fol·licles es mantenen units fins a la dehiscència, moment en què el fruit s’obre per la meitat i allibera les nombroses llavors que conté. Les llavors són oblongues, sense solc longitudinal i tenen un papus (plomall) pelut a l’extrem que els permet disseminar-se amb el vent.

    Època de floració: 
    Maig-setembre
    Època de fructificació: 
    Estiu- tardor
    Usos i propietats: 

    Les flors del baladre, tòxiques per als humans, són la font d’alimentació d’algunes erugues i arnes. La toxicitat de la planta fa que calgui evitar tocar-la.

    També s’havia usat la fusta en construcció i en fabricació d’eines i mobles.

    Actualment, s’usa principalment en jardineria urbana i a les mitgeres de les carreteres amb finalitats ornamentals per la seva espectacular floració (perdura força temps) i la seva rusticitat.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Nerium oleander, està format pel nom de gènere Nerium, procedent del grec νήριον, "baladre", i el terme llatí oleander, derivat d'olea, "olivera", per la semblança de les fulles del baladre amb les de l'olivera.

    La toxicitat del baladre, planta que té un gust amarg molt pronunciat, és tan alta (produeix la mort per ingestió) que l'imaginari popular el fa mortal només dormint a la seva ombra o bevent aigua dels lloc on viu.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk