Ajuntament de Barcelona

Broussonetia papyrifera

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Morera de paper
    Nom castellà: 
    Morera papelera
    Nom anglès: 
    Paper mulberry
    Sinònims botànics: 
    Morus papyrifera
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Moràcies
    Origen: 
    Japó i Taiwan
    Hàbitat: 
    Turons, valls i muntanyes a menys de 1.500 m d’altitud
    Característiques: 

    Arbre caduc de 8 a 12 m d’alçada, tot i que pot arribar fins als 15 m, de capçada densa i arrodonida i tronc lleugerament sinuós, de vegades ramificat des de la base. L’escorça, llisa a la joventut, es va esquerdant amb el pas del temps.

    Les fulles, de 7 a 20 cm de longitud, simples i alternes, són senceres (ovades o cordiformes) o lobulades, amb 3 a 7 lòbuls, amb els marges finament serrats. És possible que en un mateix arbre i fins i tot en una mateixa branca convisquin fulles senceres i lobulades, més freqüents en exemplars joves. L’anvers és aspre i el revers avellutat blanquinós.

    Les flors estan separades en peus masculins i peus femenins. Les masculines apareixen en densos aments penjants de 3 a 7 cm de longitud i de color groc verdós. Les femenines són caparrons globosos vermell ataronjat recoberts d’uns pèls molt visibles.

    Els fruits, de 3 a 4 cm de diàmetre, són globosos, de color vermell a taronja i carnosos.

    Època de floració: 
    Finals de primavera
    Època de fructificació: 
    Principis de tardor
    Usos i propietats: 

    Tot i que la fusta és apta per a la torneria, l’element més destacable de la morera del paper és l’escorça, forta i fibrosa, usada per elaborar teixits i paper.

    Altres usos menors són els medicinals (en la medicina tradicional asiàtica i polinèsia) i també els alimentaris, tant dels fruits, dolços, com dels brots tendres, si bé els fruits, dolços, són massa fràgils per ser comercialitzats.

    Les fulles són usades com a farratge per alimentar el bestiar i a la Xina per alimentar els cucs de seda.

    En jardineria s'utilitza com a arbre ornamental d'ombra.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Broussonetia papyrifera, està format pel nom de gènere Broussonetia, dedicat al botànic francès Pierre Marie Auguste Broussonet (1761-1807), que introduí aquesta espècie a França al s. XVIII, i el terme llatí papyrifera, "paperera", al·lusiva a l'ús que es feia a Orient de l'escorça per fabricar paper.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001