Ajuntament de Barcelona

Cydonia oblonga

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Codonyer
    Nom castellà: 
    Membrillero
    Nom anglès: 
    Quince
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Rosàcies
    Origen: 
    Àsia occidental i central
    Hàbitat: 
    Bosc de ribera fins a 1.400 m d'altitud
    Característiques: 

    Arbust caduc de 4 a 6 m d’alçada, amb el tronc tortuós i capçada irregular, amb branques flexibles, brunes i puntejades, tomentoses quan són joves. L’escorça és llisa i grisenca i amb l’edat es desprèn en escames.

    Les fulles, de 5 a 11 cm de longitud i de 3,5 a 7,5 cm d’amplada, són senceres i de forma ovada a arrodonida, amb un pecíol curt. L’anvers és de color verd i el revers, cendrós i tomentós (recobert de pèls que formen una borra).

    Les flors, hermafrodites i de color blanc o rosat, són solitàries i axil·lars. Fan de 3,5 a 5 cm de diàmetre i tenen 5 pètals.

    Els fruits (anomenats codonys) són poms ovoides o en forma de pera, de 5 a 10 cm de diàmetre, molt aromàtics. Mentre no han madurat, els codonys són de color verd i estan recoberts per una densa borra de color gris clar que es desprèn si es frega; a mesura que maduren van perdent la borra i es van tornant de color groc daurat. La polpa, grogosa i aspra, és molt dura i aromàtica i conté nombroses llavors.

    Època de floració: 
    Abril-maig
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    El fruit del codonyer, el codony, és comestible, però la seva duresa, astringència i agror fan que no es pugui consumir cru i calgui coure’l. Precisament les propietats astringents del codony, així com les tòniques i estomàtiques, fan que s’usi amb finalitats medicinals.

    Tradicionalment, els codonys s’han guardat entre la roba perquè li comuniquessin la seva aroma.

    Les llavors, molt nombroses, estan recobertes d’una substància gelatinosa usada en farmàcia i perfumeria per prepara la bandolina, solució que serveix per allisar i tenir pla el cabell.

    La fusta, de color blanc rosat, també té aplicacions i s’empra en torneria i ebenisteria.

    A banda d’aquests usos, és habitual que en jardineria i horticultura s’usin els codonyers com a patró per a l’empelt d’altres arbres fruiters de la família de les rosàcies.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Cydonia oblonga, està format pel nom de gènere Cydonia, derivat del grec κυδώνια, "codony", forma reduïda de μήλα κυδώνια, "poma cidònia, poma de Cidònia (Creta)", d'on procedien els codonys més apreciats, i el terme llatí oblonga, "oblonga", referent a la forma de les fulles.

    El cultiu del codonyer podria ser anterior al de la poma (ja es cultivava a Babilònia al 4000 aC) i sembla probable que alguns dels relats i textos antics en què apareixen pomes es referissin en realitat a codonys. És el cas de la poma esmentada al Càntic dels Càntics bíblic o de les pomes d'or del Jardí de les Hespèrides i del judici de Paris de la mitologia grega. Aquesta confusió no és sorprenent tenint en compte que en les cultures antigues els codonys sovint rebien noms relacionats amb les pomes: els grecs coneixien els codonys amb el nom de μήλα κυδώνια, "poma de Cidònia" —de Cidònia, a la cosa nord-oest de Creta, procedien els més apreciats—, i una de les tres varietats de codony esmentades per l'escriptor romà Columel·la era anomenada mela aurea, "poma d'or".

    A l'antiga Grècia s'oferien codonys a les noces, un ritus que arribà d'Orient amb el culte a Afrodita i es mantingué sagrat. Tant a Grècia com a Roma eren consumits habitualment: al llibre de cuina d'Apici (s. I) hi ha receptes per coure els codonys amb mel i combinar-los amb porros i a la seva Història natural (s. I), Plini el Vell esmenta una varietat de codony que es podia menjar cru.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk