Ajuntament de Barcelona

Casuarina cunninghamiana

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Pi d'Austràlia
    Nom castellà: 
    Pino australiano
    Nom anglès: 
    Beefwood
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Casuarinàcies
    Origen: 
    Nova Gal·les del Sud i Queensland (Austràlia)
    Hàbitat: 
    Zones assolellades i humides (rius, torrents, pantans i rieres)
    Característiques: 

    Arbre perenne columnar de 20 a 35 m d’alçada, amb tronc generalment dret d’1, 5 m de diàmetre i una capçada d’uns 6 m de diàmetre. L’escorça, densa i escamosa, és aspra i de color marró grisenc.

    Les fulles, en forma d’agulla, apareixen agrupades en ramellets, prims i suaus, formats per 8 a 10 fulles.

    Les flors masculines i les femenines apareixen en arbres separats. Les masculines, de color cafè vermellós, broten en espigues a les puntes dels brots joves i es disposen en verticils (conjunts d’espigues que naixen al mateix nivell d’una tija, formant un cercle al seu voltant). Les femenines, de color vermell, són petites i ovalades.

    Les pinyes llenyoses còniques, de 4 a 6 mm de diàmetre i de 7 a 14 mm de llargada, contenen nombrosos fruits quadrangulars amb una única llavor. Els fruits, de 3 a 4 mm de llargada, són de color gris pàl·lid.

    Època de floració: 
    Mitjans de primavera
    Època de fructificació: 
    Estiu
    Usos i propietats: 

    El principal ús del pi d’Austràlia és com a estabilitzador del sòl, especialment en ribes i àrees costaneres, i com a arbre pantalla en zones ventoses. La seva capacitat de prevenció de l’erosió del sòl es manté tant en sòls humits com en secs, per la qual cosa ha estat introduït en diversos països amb aquesta finalitat. Les fulles s’usen com a farratge per al bestiar.

    Molt utilitzat en jardineria al nostre país.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Casuarina cunninghamiana, està format pel nom de gènere Casuarina, derivat del mot malai kasuari o kesuari, "casuari", al·lusiu a la semblanca entre el plomatge del casuari i la capcada de l'arbre, i el terme cunninghamiana, "de Cunningham", donat en honor al botànic anglès Allan Cunningham (1791-1839) pel, també botànic, neerlandès Friedrich Miquel (1811-1871) quan va descriure l'arbre el 1848.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001