Ajuntament de Barcelona

Elaeagnus angustifolia

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Arbre del paradís
    Nom castellà: 
    Olivo de Bohemia
    Nom anglès: 
    Russian olive
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Eleagnàcies
    Origen: 
    Àsia central i sud-occidental
    Hàbitat: 
    Parcs i jardins i naturalitzat a la zona mediterrània
    Característiques: 

    Arbre perenne de fins a 10 m d’alçada, amb el tronc tortuós, ramificat de vegades des de molt a baix i la capçada ampla i arrodonida o allargada, més o menys irregular. Les branques joves són platejades i espinoses i l’escorça és de color bru fosc i molt estriada quan l’arbre és adult.

    Les fulles, alternes i de 5 a 8 cm de llargada, són simples i senceres, de forma lanceolada o oblongolanceolada i de color verd grisenc per l’anvers i platejat pel revers, que és escamós.

    Les flors, menudes, acampanades, erectes i d’olor agradable, són platejades per fora i grogues per dins i es presenten en grups axil·lars de fins a 3.

    Els fruits són drupes ovoides, semblants a una oliva però més petits, amb un peduncle llarg. Són escamosos i de color marró rogenc i contenen una única llavor.

    Època de floració: 
    Maig-juliol
    Època de fructificació: 
    Finals d'estiu
    Usos i propietats: 

    El fruit de l’arbre del paradís, amb gust de nou un cop sec, és molt apreciat a Orient, on es consumeix en plats de rebosteria i on s’usa per elaborar una beguda alcohòlica.

    L'arbre del paradís és utilitzat en jardineria amb finalitats ornamentals (pel contrast del seu fullatge gris platejat amb altres arbres de fulla verda i per l'aroma de les seves flors) i per la seva resistència a la sequera. Així mateix, també és usat com a tallavent i per formar vorades.

    Altres espècies usades en jardineria són: E. pungens i E. multiflora.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Elaeagnus angustifolia, deriva del nom de gènere Elaeagnus, basat en els mots grecs ελαία, "olivera", i γεννάω, "engendrar quelcom semblant", al·lusiu a la semblanca de l'arbre amb l'olivera, i el terme angustifolia,"de fulla estreta", dels mots llatins angusta, "estreta, angosta", i folia, "fulla".

    L'arbre comencà a ser cultivat el 1736 a Alemanya.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk