Ajuntament de Barcelona

Vitex agnus-castus

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Aloc
    Nom castellà: 
    Sauzgatillo
    Nom anglès: 
    Chasteberry
    Sinònims botànics: 
    Agnus-castus robusta, Agnus-castus vulgaris
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Verbenàcies
    Origen: 
    Litoral mediterrani
    Hàbitat: 
    Marges de les rieres, desembocadures de torrents i rambles del litoral silícic
    Característiques: 

    Arbust caduc d’1 a 3 m d’alçada, tot i que pot arribar als 5 m, amb branques abundoses i vimetoses, quadrangulars, tomentoses (recobertes de borra). L’escorça és blanquinosa.

    Les fulles són compostes, oposades i palmades, amb un pecíol molt llarg. Els folíols, de 5 a 7 i molt estilitzats, són sencers i amb forma lanceolada, recoberts d’un toment blanc pel revers, que els dóna un aspecte grisenc.

    Les flors, oloroses i menudes, es presenten en espigues llargues i estretes. El calze, acampanat, és tomentós i està format per 5 sèpals triangulars tres cops més curts que el tub. La corol·la, de color blau lilós o rosa, és gairebé bilabiada, amb el tub poc prominent, el llavi superior bilobat, l’inferior amb 3 lòbuls i l’intermedi més gros.

    Els fruits són drupes globoses petites comestibles, de  color vermell molt fosc fins a negre.

    Època de floració: 
    Estiu
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    L’aloc és una planta autòctona cada cop més utilitzada en jardineria per la seva resistència i bellesa.

    Entre els pagesos, l’aloc era usat per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

    El fruit, lleugerament amargant i picant i conegut per això com a pebre bord, s'ha emprat com a condiment en l'elaboració de plats.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Vitex agnus-castus, està format pel nom de gènere Vitex, procedent del llatí viere, “unir, teixir”, al·lusiu a les tiges d’algunes de les espècies que recorden les cordes, i el terme agnus-castus, compost pel grec ἀγνόs, “cast, pur”, i el llatí castus, “cast”, al·ludint de forma redundant a les propietats anafrodisíaques que se li atribuïen.

    Durant l’edat mitjana es creia que l’aloc disminuïa el desig sexual, per la qual cosa era usada com a medicament als monestirs per ajudar els monjos a reprimir el desig sexual.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001