Ajuntament de Barcelona

Thevetia peruviana

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Baladre groc
    Nom castellà: 
    Adelfa amarilla
    Nom anglès: 
    Luckynut
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Apocinàcies
    Origen: 
    Mèxic i Amèrica tropical
    Hàbitat: 
    Bosc de ribera de 50 a 200 m d'altitud
    Característiques: 

    Arbust perenne de 3 a 5 m d’alçada, tot i que pot arribar als 10 m, amb tronc curt i de ramificació irregular. L’escorça és grisenca i amb lenticel·les (protuberàncies que actuen com a porus entre teixits) i amb els anys pot esdevenir rugosa.

    Les fulles, de 7 a 15 cm de llargada i de 0,5 a 1,2 cm d’amplada, són alternes i senceres, amb la base atenuada i l’àpex curt o una mica punxegut. Són lleugerament coriàcies, de color verd brillant a l’anvers i verd més clar al revers, amb el nervi central destacat i la nervadura secundària poc visible.

    Les flors, oloroses, de 4 a 6 cm de llargada i en forma d’embut, es presenten en cimes (inflorescències amb l’eix principal rematat en una flor) generalment terminals, tot i que també poden ser laterals, amb un peduncle de menys d’1 cm. El calze té els sèpals, de 5,5 a 7 mm de llargada, de forma triangular amb la punta allargada i la corol·la, en forma de trompeta o d’embut i d’1,2 a 2,5 cm de llargada, està formada per cinc lòbuls obovats grocs o ataronjats.

    Els fruits són drupes globoses carnoses, de 4 a 5 cm de diàmetre, lleugerament comprimides lateralment formant quatre costats. El color varia segons el grau de maduresa: verd en els fruits joves, vermell brillant després i finalment negre a la maduresa. A l’interior hi ha un pinyol marró, de forma triangular o d’ametlla, que conté de 2 a 4 llavors lenticulars, d’uns 2 a 3,5 cm, i de color gris clar. 

    Època de floració: 
    Primavera-tardor
    Usos i propietats: 

    El baladre groc ha estat usat com a arbust ornamental en zones meridionals per la bellesa de les seves flors, el seu port i la seva resistència a plagues i malures, tant aïllat com formant grups.

    A més de l'ús en jardineria, ha estat usat localment en medicina popular.

    Cal evitar el contacte amb el làtex, que és tòxic.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Thevetia peruviana, està format pel nom de gènere Thevetia, dedicat al botànic i missioner francès André Thévet (1502-1590), i el terme llatí peruviana, “peruana, del Perú”.

    Algunes cultures natives americanes usen les llavors, seques, per fer collarets i amulets per atraure la bona sort.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001