Ajuntament de Barcelona

Persea americana

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Alvocater
    Nom castellà: 
    Aguacate
    Nom anglès: 
    Avocado tree
    Sinònims botànics: 
    Persea gratissima, Laurus persea, Persea drymifolia, Persea nubigena, Persea persea
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Lauràcies
    Origen: 
    Amèrica central (probablement sud de Mèxic i Guatemala)
    Hàbitat: 
    Clima tropical i subtropical
    Característiques: 

    Arbre perenne de fins a 20 m d’alçada, tot i que en el cas dels empeltats l’alçada màxima és molt menor, amb el tronc curt i la capçada densa. L’escorça és més o menys rugosa i de color castany.

    Les fulles, de 8 a 20 cm de llargada i alternes, són senceres i coriàcies, amb la vora llisa i de forma oblonga o el·lipticolanceolada.

    Les flors, petites i verdoses, es presenten en panícules compactes als extrems de les branques. El gran nombre de flors que apareixen en un mateix arbre no es tradueix, però, en una quantitat equivalent de fruits, perquè només unes poques flors fructifiquen.

    Els fruits són baies gruixudes comestibles, de 10 cm de longitud i 6 cm de diàmetre i de fins a 1 kg de pes, generalment de forma semblant a la d’una pera (tot i que, segons les varietats, poden ser esfèriques, ovoides, etc.). Tant el color de la pell, que varia del verd al morat gairebé negre, com la textura, de llisa a aspra i més o menys rugosa, depenen de la varietat. La polpa és tova i greixosa, de color verd grogós. Cada fruit conté una única llavor, força grossa i dura.

    Època de floració: 
    Juliol-agost
    Època de fructificació: 
    Agost-octubre
    Usos i propietats: 

    L’alvocat, fruit de l’alvocater, té un alt contingut en olis vegetals, per la qual cosa és altament nutritiu, i té propietats antioxidants.

    A Mèxic és un element important i tradicional en la dieta diària, ja des d’abans de l’arribada dels europeus, i s’usa en nombroses preparacions i plats.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Persea americana, està format pel nom de gènere Persea, del grec περσεα, nom d’una planta, i el terme llatí americana, “americana”. El mot nàhuatl ahuacatl o awacatl, literalment “testicles” i també “alvocat”, va ser adaptat en castellà com a aguacate, terme que s’ha mantingut fins a l’actualitat. El terme guacamole, que designa una preparació molt popular amb alvocats, procedeix del castellà guacamole, adaptació del nàhuatl ahuacamolli, “sopa o salsa d’alvocat”.

    Les primeres referències europees a la planta són del s. XVI, en escrits espanyols del 1519. L’alvocater aparegué al sud de Mèxic, des d’on s’estengué, a través de la costa pacífica, fins al sud del Perú i el nord de Xile, si bé el cultiu no es documenta fins al primer mil·lenni abans de Crist: al Perú s’han trobat llavors d’alvocat enterrades amb mòmies inques del 750 aC i hi ha evidències que a Mèxic l’any 500 aC ja es cultivaven alvocats. És possible, però, que fossin els espanyols o els anglesos qui introduïssin els alvocats a les Antilles durant la colonització.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001