Ajuntament de Barcelona

Prunus cerasifera 'Pissardii'

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Prunera de fulles vermelles
    Nom castellà: 
    Ciruelo rojo
    Nom anglès: 
    Cherry plum
    Sinònims botànics: 
    Prunus cerasifera subsp. pissardii
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Rosàcies
    Origen: 
    Àsia occidental
    Hàbitat: 
    Jardins
    Característiques: 

    Arbre caduc 6 a 7 m d’alçada, tot i que pot arribar als 15 m, amb brancatge obert i ascendent. L’escorça és llisa i fosca i la capçada és àmplia i arrodonida.

    Les fulles, simples i alternes, fan de 4 a 6 cm de llargada i tenen forma ovada o el·líptica, amb la vora serrada i un àpex agut. Són llises, exceptuant-ne el nervi central del revés, i de color verd, virant a una tonalitat vinosa a la tardor.

    Les flors, solitàries i de color blanc o rosa, fan de 1,5 a 2 cm de longitud i apareixen abans que les fulles.

    Els fruits són drupes comestibles de 2 a 3 cm de diàmetre de color rogenc-grogós.

    Època de floració: 
    Març-maig
    Època de fructificació: 
    Estiu-tardor
    Usos i propietats: 

    La prunera de fulles vermelles és molt popular com a arbre ornamental de jardí, tant pel seu port com pel color de les fulles i per la floració primerenca abans que surtin les fulles. 

    A banda de l’ús en jardineria, els fruits són comestibles i s’usen per al consum com a fruita fresca o melmelades.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Prunus cerasifera, està format pel nom de gènere Prunus, derivat del llatí prunus, “prunera”, i el terme llatí cerasifera, “que té cireres”, procedent de cerasus, “cirerer”, i al·lusiu a les menudes prunes de l'arbre. El nom de cultivar (varietat d’una planta originada en cultiu) Pissardii fa referència a Monsieur Pissard, jardiner francès que treballava per al xa de Pèrsia i que introduí el cultiu de les pruneres de fulla vermella a Occident. El 1878, Pissard va trobar una prunera de fulles vermelles als jardins reials de Tabriz i va enviar material a França perquè pogués ser cultivada. El botànic francès Élie Abel Carrière (1818-1896) va ser el responsable d’anomenar el cultivar.

    A Barcelona és habitual en carrers i parcs.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com

    http://www.rhs.org.uk