Ajuntament de Barcelona

Prunus persica

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Presseguer
    Nom castellà: 
    Melocotonero
    Nom anglès: 
    Peach tree
    Sinònims botànics: 
    Amygdalus persica, Persica laevis, Persica vulgaris
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Rosàcies
    Origen: 
    Àsia
    Hàbitat: 
    Zones temperades
    Característiques: 

    Arbre caduc de fins a 6 m d’alçada, tot i que no és estrany que no passi d’arbustiu, amb l’escorça cendrosa i força llisa, que es desprèn en làmines. Les branques, llises i sense pilositat, són de color verd a la banda solana.

    Les fulles, de 7,5 a 15 cm de llargada i de 2 a 3,5 d’amplada, són simples i lanceolades, amb un àpex molt agut i el marge finament serrat. L’anvers és verd brillant i el pecíol, d’1 a 1,5 cm de longitud, té de 2 a 4 glàndules a prop del limbe.

    Les flors són de color rosat a vermell i de 2 a 3,5 cm de diàmetre. Apareixen, generalment solitàries i de vegades en parelles, abans que les fulles.

     Els fruits són drupes globoses avellutades, de 5 a 7,5 cm de diàmetre, amb un solc longitudinal més o menys marcat. El color de la pell varia del groc al vermellós i el de la carn del blanquinós al groc segons les varietats. El pinyol, una clofolla molt dura i amb solcs sinuosos, conté una única llavor.

    Època de floració: 
    Febrer-abril
    Època de fructificació: 
    Estiu
    Usos i propietats: 

    La principal aplicació del presseguer és el consum dels fruits, anomenats préssecs, molt populars com a fruita i com a ingredient en la preparació de melmelades, sucs, dolços...

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Prunus persica, està format pel nom de gènere Prunus, derivat del llatí prunus, “prunera”, i el terme llatí persicus, “persa, de Pèrsia”, al·lusiu al lloc a través del qual l’espècie s’introduí a Europa. El presseguer arribà a Europa com a arbre fruiter en època dels romans, els quals en milloraren els fruits mitjançant diversos encreuaments.

    A Orient, d’on és originari, el presseguer forma part de la cultura tradicional. Segons les llegendes japoneses, Momotarô, un dels herois semi històrics més coneguts i apreciats, nasqué a l’interior d’un préssec gegantí que surava riu avall. A la Xina, els préssecs simbolitzen la longevitat i la immortalitat: segons les llegendes els immortals consumien préssecs de la immortalitat en un banquet cada sis mil anys i és habitual trobar préssecs en representacions artístiques per indicar una llarga vida.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    http://www.asturnatura.com