Ajuntament de Barcelona

Phytolacca dioica

Jardins de Miramar i camí dels Cims

    Nom català: 
    Bellaombra
    Nom castellà: 
    Árbol de la bella sombra, ombú
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Fitolacàcies
    Origen: 
    Perú, Argentina, Uruguai i Brasil
    Hàbitat: 
    Bosc de ribera
    Característiques: 

    Planta dioica (presenta flors femenines i masculines en peus diferents) perenne de 7 a 10 m d’alçada, tot i que pot arribar als 15 m, amb tronc gruixut i grans arrels visibles. El tronc, cilíndric i molt eixamplat a la base, pot arribar a formar, amb el pas dels anys, una base d’on surtin altres troncs. L’escorça, de color castany groguenc, és aspra i estriada. La capçada, espessa i àmplia, és arrodonida i irregular, amb branques gruixudes. Tot i les seves dimensions, no hi ha acord si es tracta d’un arbre, d’un arbust o d’una herba.

    Les fulles, simples i alternes, són de forma variable (d’elíptica a ovalada o oblonga), amb el marge sencer i l’àpex agut, i fan de 5 a 13 cm de llargada (ocasionalment, 20 cm) i de 2,5 a 7,5 cm d’amplada. L’anvers del limbe és de color verd fosc brillant i el revers, més clar i amb el nervi central marcat. El pecíol és notable, de 2 a 8 cm de longitud.

    Les flors, de color blanc i menudes (3,5 mm de llargada les masculines i 4 mm les femenines), es presenten en raïms terminals de 7,5 a 10 cm de llargada, amb flors unisexuals.

    Els fruits són infructescències de 15 a 20 cm de llargada (per 2,5 a 3 cm d’amplada) formades per nombroses baies globoses, d’aproximadament 1 cm de diàmetre, amb una depressió central i les llavors (d’uns 3 mm) ben marcades pels solcs. El color de la fruita depèn del grau de maduració, variant del verd groguenc al vermell intens i el negre.

    Època de floració: 
    Abril-maig
    Època de fructificació: 
    Final d'estiu-tardor
    Usos i propietats: 

    En jardineria, la bellaombra és usada en parcs i jardins urbans per l'ombra que proporciona, així com pel seu valor ornamental, tant com a arbre aïllat o en grups, pel seu port i, principalment, per l'espectacular soca quan és adult, de formes estranyes i curioses. Viu bé en zones càlides, encara que pot perdre la fulla quan les temperatures s'apropen als zero graus.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Phytolacca dioica, està format pel nom de gènere Phytolacca, del grec φυτόν, “planta”, i λάκκα, “laca”, al·lusiu al color carmí del suc de la fruita d’algunes de les espècies, i el terme llatí dioica, “dioica”, referent a la separació de les flors femenines i les masculines en peus diferents.

    Les bellaombres solen créixer aïlladament, tot i que és possible trobar agrupacions importants d’aquesta espècie, com l’anomenat Bosque de ombúes, a l’Uruguai, que s’estén en una franja de més de 20 km. El mot ombú, amb què és també coneguda en castellà, és una paraula guaraní que significa “ombra”.

    Tot i que actualment és difícil trobar exemplars a la pampa, antigament era habitual i servia de refugi als viatgers durant les hores de màxima insolació, la qual cosa li valgué el sobrenom d’amigo del gaucho, “amic del gaucho”, i esdevenir un element del folklore del Riu de la Plata.

    A Barcelona fou introduïda a principi del s. XX als jardins de Miramar, a Montjuïc, per l'enginyer i paisatgista J.C.N. Forestier; aquestes bellaombres estan catalogades com a arbres d'interès local. Actualment també es troben bellaombres en altres punts de la ciutat, com els jardins de la Universitat i la Diagonal.