Ajuntament de Barcelona

Bauhinia forticata

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Pota de vaca
    Nom castellà: 
    Pata de vaca
    Nom anglès: 
    Cow's foot
    Sinònims botànics: 
    Bauhinia candicans, Bauhinia aculeata, Bauhinia brasiliensis
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Fabàcies
    Origen: 
    Brasil i Perú
    Hàbitat: 
    Marges de rius i rierols
    Característiques: 

    Arbre caduc espinós de 3 a 8 m d’alçada.

    Les fulles, simples i ovades, fan de 8 a 12 cm de longitud i amb l'àpex fes en dos lòbuls aguts o subaguts que li donen una forma molt característica, semblant a les peülles de les vaques.

    Les flors, semblants a una orquídia, apareixen en raïms axil·lars en grups de dos o tres. Els cinc pètals, blancs i de 5 a 10 cm de llargada, són de forma variable, variant de linears a oblongs. Els botons florals estan recoberts per una capa fina de color ocre.

    Els fruits són llegums coriacis o llenyosos dehiscents (s’obren espontàniament per deixar anar les llavors), de fins a 15 cm de longitud i de color castany clar. Aquest llegum, aplanat i recte, conté poques llavors, també aplanades.

    Època de floració: 
    Juny-agost
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    La fusta de la pota de vaca, coneguda popularment com a falsa caoba, s’usa en fusteria. Aquest no és, però, l’ús més difós de la planta, que és molt coneguda per les seves propietats medicinals.

    És molt preuat com a arbre ornamental, tant pel port com pel fullatge especial i les flors, molt espectaculars i que recorden les de les orquídies.

    Viu bé en climes temperats i sense restriccions d'aigua en el sòl.

    Història i curiositats: 

    El nom científic, Bauhinia forticata, està format pel nom de gènere Bauhinia, dedicat als botànics suïssos Jean (1541-1613) i Gaspard Bauhin (1560-1624), i el terme llatí forticata, “forcada, en forma de tisora”, probablement en al·lusió als pètals de la flor.

    A Barcelona és poc abundant.