Ajuntament de Barcelona

Strelitzia reginae

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Au del paradís
    Nom castellà: 
    Ave del paraíso
    Nom anglès: 
    Bird of paradise
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Estrelitziàcies
    Origen: 
    Sud-àfrica
    Hàbitat: 
    Regions tropicals i subtropicals
    Característiques: 

    Planta herbàcia perenne amb forma de mata de fins a 2 m d’altura i un diàmetre d’1,8 m.

    Les fulles, alternes i fortes, tenen llargs pecíols de fins a 1 m i són llargues (de 25 a 70 cm de llargada i de 10 a 30 cm d’amplada), amb una nervació central molt marcada.

    Les flors, hermafrodites i asimètriques, són el principal atractiu de la planta per la seva vistositat, ja que sobresurten de les fulles. Apareixen al final de tiges llargues i estan formades per tres sèpals de color groc o taronja brillant i tres pètals de color blau porpra, col·locats en una forma que recorda un ocell (d’aquí el nom popular que la planta rep en moltes llengües).

    El fruit és una càpsula dehiscent (s’obre espontàniament per deixar anar les llavors) oblonga triangular molt dura, d’uns 50 mm per 20 mm. Les tres valves contenen llavors esfèriques negres, de la mida d’un pèsol, recobertes de llanositat taronja.

    Època de floració: 
    Primavera-tardor
    Època de fructificació: 
    Tardor-hivern
    Usos i propietats: 

    L’originalitat de les flors fa que siguin molt apreciades en floristeria, per elaborar rams, i en jardineria, en què l’au del paradís és usada com a planta ornamental.

    És resistent a la sequera.

    Història i curiositats: 

    El nom científic de l’au del paradís, Strelitzia reginae, està format pel nom de gènere Strelitzia, derivat del ducat de Mecklenburg-Strelitz (Alemanya), i pel terme llatí reginae, “reina”, ambdós al·lusius a la reina Carlota (1744-1818), filla petita del duc Carles I de Mecklenburg-Strelitz i muller del rei Jordi III d'Anglaterra, aficionada a la botànica.

    La planta fou introduïda per primer cop a Europa el 1773, al Reial Jardí Botànic de Kew, al sud-oest de Londres.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk