Ajuntament de Barcelona

Euphorbia candelabrum

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom castellà: 
    Árbol candelabro
    Nom anglès: 
    Candelabra tree
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Euforbiàcies
    Origen: 
    Banya d'Àfrica i gran vall del Rift
    Hàbitat: 
    Zones rocoses, tant a les planes com als costats dels turons, sabanes i zones de matolls espinosos
    Característiques: 

    Planta suculenta de 10 m d’altura, tot i que pot arribar fins als 20 m, amb un tronc curt de 90 cm de diàmetre que es ramifica formant una capçada en forma d’ombrel·la.

    Les tiges, de color verd fosc i semblants a les dels cactus, tenen quatre costelles ondulades molt pronunciades i espines a les arestes i estan lleugerament constretes a intervals irregulars i molt ramificades. En climes humits i càlids produeix fulles lanceolades simples a prop de la punta de cada branca.

    Les flors, carnoses i de color groc verdós, apareixen en petits grups de 3 a 6 per sobre el parell d’espines i es diferencien per sexe.

    El fruit, de color verd i de la mida d’un pèsol, està format per dos o tres lòculs (compartiments).

    Època de floració: 
    Principis de tardor
    Usos i propietats: 

    A Etiopia s’usa en medicina tradicional.

    Història i curiositats: 

    El 1753 Carl von Linné assignà Euphorbia com a nom de gènere en honor del metge i herborista grec Euforbe, metge personal de Juba II de Numídia i Mauritània (52/50 aC-23 dC) i germà d’Antoni Musa, metge personal de l’emperador August. Segons Plini el Vell (23-79), Juba hauria trobat a l’Atles una planta que hauria batejat com a euphorbia en honor del seu metge personal. Els estudis del filòleg francès Claude Saumaise (1588-1653) indiquen, però, que el nom euphorbia i el coneixement de la planta són anteriors a Juba (fou esmentada per Meleagre uns dos-cents anys abans). El terme llatí candelabrum, “canelobre”, al·ludeix a la forma de la planta, semblant a un canelobre.