Ajuntament de Barcelona

Dracaena drago

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Drago de Canàries
    Nom castellà: 
    Drago
    Nom anglès: 
    Dragon tree
    Sinònims botànics: 
    Asparagus draco
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és vulnerable.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Agavàcies
    Origen: 
    Macaronèsia (illes Canàries, illes del Cap Verd i Madeira) i oest del Marroc
    Hàbitat: 
    Bosc termòfil (100 a 600 m d'altitud)
    Característiques: 

    Planta de fins a 15 m d’altura, amb un únic tronc gruixut, llis en els exemplars joves i rugós i amb marques en els vells, i una capçada densa i en forma de paraigua. La ramificació s’esdevé cada 15 anys  després de la primera floració.

    Les fulles, situades en manats als extrems del tronc i de les branques, són estretes i allargades (de 50 a 60 cm de llargada i de 3 a 4 cm d’amplada) i gruixudes, coriàcies però flexibles, de color verd grisenc o glauc.

    Les flors, blanquinoses, es presenten en raïms densos.

    Els fruits, esfèrics i de 1,5 cm de diàmetre, són carnosos i de color taronja.

    Època de floració: 
    Juny-agost
    Època de fructificació: 
    Setembre-abril
    Usos i propietats: 

    La saba del drago de Canàries (coneguda com a sang de drago, pel color vermell que adquireix en contacte amb l’aire) es comercialitzava per les seves propietats medicinals i per l’ús que se’n feia en tints i vernissos, com els usats pels lutiers.

    En medicina popular, la saba s'usava per tractar ferides.

    Història i curiositats: 

    El nom científic del drago de Canàries, Dracaena drago, està format pel nom de gènere Dracaena, del grec δράκαινα, “draga, dragona”, i el terme llatí drago, “drac”, ambdós referents a la denominació “sang de drac” amb què era coneguda i comercialitzada la seva saba.

    L’exemplar més famós de drago de Canàries és l’anomenat drago milenario, a Icod de los Vinos (Tenerife), tot i que es calcula que la seva edat real oscil·la entre els cinc-cents i els sis-cents anys.

    Tot i que el govern de Canàries considera el drago un símbol natural de l’illa de Tenerife, és a l’illa de La Palma on hi ha la concentració més alta de dragos en aquell arxipèlag.

    L’any 1996, els naturalistes Fabrice Cuzin i Abdelmalek Benabid descobriren una nova subespècie de drago de Canàries al Marroc (Dracaena drago sub. ajgal).

    El tronc del drago no presenta anells de creixement, per la qual cosa l’edat només es pot calcular basant-se en el nombre de rengles de branques, ja que després de la primera floració es ramifica cada 15 anys.

    El drago de Canàries és rar a Barcelona, ciutat en què es pot veure al parc de Diagonal Mar i a Montjuïc (al Jardí Botànic i als Jardins de Costa i Llobera).

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk