Ajuntament de Barcelona

Yucca guatemalensis

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Iuca de pota d'elefant
    Nom castellà: 
    Yuca de Guatemala
    Nom anglès: 
    Giant yucca
    Sinònims botànics: 
    Yucca elephantipes
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Agavàcies
    Origen: 
    Mèxic i Guatemala
    Hàbitat: 
    Boscos secs fins a 1.000 m d'altitud
    Característiques: 

    Planta perenne de fins a 10 m d’altura. Les tiges, suculentes, simples o ramificades i de tacte aspre, tenen un aspecte molt característic que recorda les potes dels elefants: eixamplades a la base i amb taques grises.

    Les fulles, situades als extrems de les tiges i fibroses, són allargades (de 0,5 a 1,2 m de longitud i de 5 a 7 cm d’amplada), tallants i amb les vores lleugerament dentades i la punta molt aguda, però no punxant, ja que no disposa d’espina terminal. L’anvers és de color verd fosc i brillant.

    Les flors, acampanades, de color blanc o crema i d’uns 4 cm de llargada, apareixen en denses panícules (inflorescències arraïmades en què l’eix es va ramificant en nous raïms).

    El fruit, ovoide, és força sec i de color negre.

    Època de floració: 
    Abril-maig
    Època de fructificació: 
    Maig-juny
    Usos i propietats: 

    Aquesta iuca és cultivada majoritàriament com a planta ornamental i d’interior. Viu bé a l'exterior en terrenys drenats i en zones càlides de gelades ocasionals, com és el cas de Barcelona.

    A la zona d’origen, però, les fulles s’utilitzen per fabricar teixits i en cistelleria i les flors i els brots tendres es consumeixen com a verdura.

    Història i curiositats: 

    El nom científic Yucca guatemalensis està format pel nom de gènere Yucca, del castellà yuca, “iuca”, mot procedent molt probablement del taïno (llengua ja desapareguda, parlada a Haïtí), i el terme llatí guatemalensis, “guatemalenc”.

    El terme elephantipes, amb què és també coneguda l’espècie en la denominació Yucca elephantipes, procedeix dels mots llatins elephantus, “elefant”, i pes, “peu”, i al·ludeix l’aspecte de les tiges, sempre eixamplades per la base i amb taques grises que recorden les potes dels elefants.

    La flor de la planta (anomenada izote en castellà) és la flor nacional d'El Salvador.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    http://www.asac.cat

    http://www.suculentas.es

    http://www.plantascrasas.com

    http://www.succulent-plant.com