Ajuntament de Barcelona

Sabal bermudana

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Sabal de les Bermudes
    Nom castellà: 
    Sabal de las Bermudas
    Nom anglès: 
    Bermuda palmetto
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és en perill.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Arecàcies
    Origen: 
    Illes Bermudes
    Hàbitat: 
    Sòls rics i humits en zones càlides
    Característiques: 

    Palmera hermafrodita de 7 o 8 m d’alçada, tot i que pot arribar als 25 m, amb estípit (tronc sense branques acabat en un ram de fulles) de 20 a 60 cm de diàmetre.

    Les fulles són palmes amb costella de fins a 2 m de longitud formades per un gran nombre de folíols  de color glauc a l’anvers, rígids i units a la base fins a la meitat de la seva llargada (75 cm).

    Les flors, de color crema i petites (0,5 cm), es presenten en panícules (inflorescències arraïmades en què l’eix es va ramificant en nous raïms) de 1,5 a 2 m de longitud que neixen de les fulles inferiors.

    Els fruits, drupes globoses o en forma de pera, de fins a 2 cm de diàmetre i de color marró molt fosc, contenen una única llavor negra de 1,5 cm de diàmetre.

    Època de floració: 
    Principi d'estiu
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    A les Bermudes, lloc d’origen d’aquesta palmera, al s. XVII les fulles eren usades per fer les teulades de les cases i barrets, els quals, durant un curt període, foren exportats al Regne Unit i a d’altres països. Així mateix, de la saba de la palmera s’elaborava una beguda alcohòlica molt forta, anomenada bibby.

    Història i curiositats: 

    A diferència d’altres noms científics, l’origen de Sabal, gènere descrit per primera vegada pel botànic francès Michel Adanson (1727-1806), segueix sent un misteri. És probable que derivi del nom local d’alguna de les espècies del gènere.

    El terme bermudana que indica l’espècie és el gentilici llatí de Bermudes.

    Més informació: 

    CAÑIZO, José Antonio del. Palmeras. Madrid: Mundi-Prensa, 2002

    http://www.palmsociety.org