Ajuntament de Barcelona

Kalanchoe behariensis

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Dimonis
    Nom anglès: 
    Elephant's ear
    Sinònims botànics: 
    Kalanchoe van-tieghemii
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Crassulàcies
    Origen: 
    Madagascar
    Hàbitat: 
    Zones càlides semiàrides i airejades
    Característiques: 

    Planta perenne de fins a 3 m d’altura, tot i que al seu hàbitat natural pot arribar als 6 m, amb tija prima, grisa i habitualment sense ramificar, avellutada a la meitat superior.

    Les fulles són carnoses i grosses (de 10 a 20 cm de longitud i de 5 a 10 cm d’amplada), de forma triangular amb lòbuls irregulars i de color verd oliva. Estan recobertes de toment (pèls que formen una espècie de borra) avellutat de color torrat o blavós, amb una tonalitat daurada a les puntes i platejada als costats. Les fulles més velles es pleguen de forma còncava.

    Les flors, de color groc verdós i amb aroma a violetes, tenen un peduncle curt i una corol·la de 0,7 cm de llarg en forma de gerro, formada per 4 pètals arrodonits, d’uns 0,4 cm de llarg, soldats gairebé completament. Es presenten en corimbes (inflorescències en què totes les flors neixen a diferents altures de la tija però s’eleven fins a un nivell semblant) d’uns 50 o 60 cm d’altura, molt ramificats i amb pilositat.

    Època de floració: 
    Primavera
    Usos i propietats: 

    Aquesta planta s'usa en jardineria amb finalitats ornamentals tant en jardins com en testos.

    És molt poc resistent al fred (no suporta temperatures per sota dels 5 o el 7 graus centígrads).

    Història i curiositats: 

    A diferència d’altres noms científics, l’origen de Kalanchoe, gènere descrit per primera vegada el 1763 pel botànic francès Michel Adanson (1727-1806), segueix sent un misteri. Es podria tractar d’una adaptació fonètica, i posterior llatinització, del xinès jia lan cai shu, que seria el nom en aquella llengua d’una de les espècies del gènere, tal vegada el Kalanchoe ceratophylla o el Kalanchoe spathulata. Altres fonts, però, remunten el terme als mots sànscrits kalańka-, “taca” o “rovell”, i chāyā, “brillant”, que farien referència a les fulles vermelloses i brillants de l’espècie índia Kalanchoe laciniata. El terme beharensis que indica l’espècie és el gentilici llatí de Behara, ciutat de Madagascar.

    Més informació: 

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996 

    http://www.asac.cat 

    http://www.suculentas.es

    http://www.plantascrasas.com

    http://www.succulent-plant.com

    http://www.rhs.org.uk