Ajuntament de Barcelona

Chamaerops humilis

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Margalló
    Nom castellà: 
    Palmito
    Nom anglès: 
    Dwarf fan palm
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Arecàcies
    Origen: 
    Mediterrània occidental
    Hàbitat: 
    Llocs oberts i secs, als roquissars i vessants de muntanya, sempre a prop del litoral
    Característiques: 

    Palmera dioica (amb peus masculins i femenins diferenciats) de 3 a 4 m d’alçada, encara que pot arribat als 9 m, amb diversos estípits (tronc sense branques acabat en un ram de fulles), si bé de vegades només en tenen un. Les tiges, erectes i fibroses, són de color grisenc.

    Les fulles són palmades, en forma de ventall més o menys circular, d’entre 40 i 80 cm de diàmetre i color verd fosc. Estan dividides en segments punxeguts (de 12 a 15), amb l’àpex sovint bífid. El pecíol, prim i tan llarg com el limbe, té abundants espines de 2 a 3 cm de longitud.

    Les flors, unisexuals, menudes i de color groc, es presenten en inflorescències de 15 a 30 cm de longitud que neixen entre les fulles.

    Els fruits són drupes arrodonides i lleugerament carnoses, de color groc rogenc i de fins a 1,5 cm de diàmetre.

    Època de floració: 
    Març-juny
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    Els fruits, anomenats dàtils de rabosa, són astringents per l’alt contingut en tanins i han estat usats en medicina tradicional.

    Com en el cas d’altres palmeres, les fulles del margalló s’aprofiten en cistelleria i per fabricar escombres i les fibres que se n’extreuen són emprades en les indústries paperera i tèxtil.

    S'utilitza tradicionalment en jardineria com a planta de jardí en zones lliures de gelades per la seva rusticitat.

    Història i curiositats: 

    El nom científic del margalló, Chamaerops humilis, està format pel nom de gènere Chamaerops, del grec χαμαί, “a terra”, i ῥώψ, “arbust”, i el terme llatí humilis, “humil”.

    El margalló és una de les dues úniques palmeres natives d’Europa (l’altra és la palmera de Creta, Phoenix theophrasti) i l’única espècie del gènere Chamaerops.

    Al nostre pais creix espontaniament fins a les muntanyes del Garraf, ja que no suporta les gelades; per contra, suporta molt bé la salinitat, la sequera i el vent.

    Quan es jove es pot confondre amb un Trachicarpus fortunei, sense punxes al pecíol i més resitent al fred.

    L’exemplar més antic conegut de margalló és l’anomenat palma di Goethe, "palmera de Goethe”, plantat vers el 1585 a Pàdua (Itàlia).

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    CAÑIZO, José Antonio del. Palmeras. Madrid: Mundi-Prensa, 2002

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996 

    http://www.palmsociety.org

    http://www.rhs.org.uk