Ajuntament de Barcelona

Euphorbia resinifera

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Eufòrbia de resina
    Nom castellà: 
    Cardón resinoso
    Nom anglès: 
    Resin spurge
    Sinònims botànics: 
    Tithymalus resiniferus
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Euforbiàcies
    Origen: 
    Sud-oest de Marràqueix i província de Tusa, a l'Atles
    Hàbitat: 
    Terrenys calcaris en terres més o menys rocoses, des dels 600 als 1.800 m d'alçada, en ambients semiàrids
    Característiques: 

    Planta carnosa cactiforme, d’uns 40 a 50 cm d’alçada (pot arribar, però, fins als 1,2 m) i fins a 3 m de diàmetre, d’aspecte semiesfèric estès, amb tiges quadrangulars (excepcionalment triangulars) sempre erectes i que forma extenses colònies, de fins a 20 m de diàmetre. Les tiges, de color verd grisenc clar a verd intens, es ramifiquen des de la base i estan formades per quatre costelles lleugerament dentades, amb costats lleugerament còncaus, estriats quan la planta és jove i plans quan envelleix, i arestes agudes, on apareixen parelles d’espines, de 0,2 a 1 cm, separades entre 0,5 i 1 cm les unes de les altres.

    Les flors apareixen en inflorescències, situades entre els parells d’espines dels angles, formades per tres ciatis completament grocs: els dos ciatis laterals, pedunculats i hermafrodites, es desenvolupen i cauen després que el central, masculí.

    El fruit és una càpsula gairebé globosa, de mida petita, amb un pedicel curt (de 4 a 8 mm) i cocs ben diferenciats, cadascun dels quals conté una llavor, grisenca o groguenca, recoberta per fines plaques.

    Època de floració: 
    Juny-agost
    Època de fructificació: 
    Agost-octubre
    Usos i propietats: 

    El làtex de l’Euphorbia resinifera ha estat usat amb finalitats medicinals des de l’antiguitat.

    Actualment, s'està investigant per l'aplicació potencial en tractaments oncològics i analgèsics.

    També s'usa amb finaltitats ornamentals.

    Història i curiositats: 

    El 1753 Carl von Linné assignà Euphorbia com a nom de gènere en honor del metge i herborista grec Euforbe, metge personal de Juba II de Numídia i Mauritània (52/50 aC-23 dC) i germà d’Antoni Musa, metge personal de l’emperador August. Segons Plini el Vell (23-79), Juba hauria trobat a l’Atles una planta que hauria batejat com a euphorbia en honor del seu metge personal. Els estudis del filòleg francès Claude Saumaise (1588-1653) indiquen, però, que el nom euphorbia i el coneixement de la planta són anteriors a Juba (fou esmentada per Meleagre uns dos-cents anys abans). El terme llatí resinifera, “resinífera, que produeix reïna”, al·ludeix al làtex produït per la planta.