Ajuntament de Barcelona

Wigandia urens var. caracasana

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Wigàndia
    Nom castellà: 
    Tabaquero de Caracas
    Nom anglès: 
    Caracus wigandia
    Sinònims botànics: 
    Wigandia caracasana, Caracus wigandia
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Hidrofil·làcies
    Origen: 
    Amèrica central fins a Venezuela i Colòmbia
    Hàbitat: 
    Vores dels camins i talussos (de vegades en esquerdes de parets) en llocs amb sòl ric en humus, drenat i fresc
    Característiques: 

    Arbust perennifoli de fins a 3 m d’alçada, amb tiges molt peludes.

    Les fulles, molt grosses (de fins a 60 cm de llargada i 30 cm d'amplada), gruixudes i disposades de forma radial envoltant la tija, són alternes, de textura lleugerament coriàcia i piloses, especialment al revers, que està recobert de toment (pèls que formen una espècie de borra). Són de forma ovalada, amb el marge serrat, i tenen un pecíol que pot arribar als 10 cm de longitud.

    Les flors, d'una sola peça i acampanada y de color violeta amb el tub de color blanc, són petites i es presenten en inflorescències escorpioides (en espiral) a la part final de les branques. Tant el calze com la corol·la, formada per cinc pètals, són vellutats.

    Els fruits són càpsules de 0,5 a 1 cm de llarg que contenen nombroses llavors marró grogós de forma variable.

    Època de floració: 
    Juny-setembre
    Usos i propietats: 

    A la major part del món la wigàndia es cultiva en jardins de zones càlides amb finalitats ornamentals per l’aspecte tropical de les fulles i la vistositat de les flors. Tanmateix, en algunes comunitats a les zones d’origen era utilitzada tradicionalment amb finalitats medicinals.

    Els pèls que recobreixen tiges i fulles són urticants, per la qual cosa cal evitar tocar-les.

    Història i curiositats: 

    El nom científic Wigandia urens var. caracasana està format pel nom de gènere Wigandia, dedicat al prussià Johann Wigand (1523-1587), i pels termes llatins urens, “que crema”, al·lusiu als pèls urticants de les tiges, i caracasana, “de Caracas”, referent al lloc on els europeus conegueren per primer cop la planta.

    S'introduí per primer cop a Europa vers el 1897.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk