Ajuntament de Barcelona

Washingtonia robusta

Jardins de Mossèn Costa i Llobera

    Nom català: 
    Washingtònia
    Nom castellà: 
    Palmera mexicana
    Nom anglès: 
    Mexican fan palm
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Arecàcies
    Origen: 
    Nord de Mèxic (zona de Sonora)
    Hàbitat: 
    Zones àrides costaneres
    Característiques: 

    Palmera esvelta de 15 a 25 m d’alçada amb estípit (tronc sense branques acabat en un ram de fulles) de color marró grisenc, prim i esvelt.

    Les fulles són palmades, en forma de ventall, d’1 m de diàmetre, estan dividides fins a la meitat en segments punxeguts, amb l’àpex bífid i fils blancs i llargs a la joventut que van desapareixent amb l’edat. El pecíol és llarg (1 m de longitud) i té dents corbades als marges.

    Les flors, de color crema, es presenten en inflorescències penjants molt llargues (de 2 a 3 m de longitud) que neixen entre la base de les fulles.

    Els fruits, molt nombrosos, són drupes ovoides de color negre blavenc i de menys d’1 cm de diàmetre.

    Època de floració: 
    Primavera
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    A la zona d'origen, les fulles eren usades en els enterraments.

    Actualment, aquesta palmera es cultiva com a planta ornamental.

    Sol cultivar-se com a planta ornamental, tant en jardins com en carrers.

    Són típiques les fulles marcides que queden penjant.

    Història i curiositats: 

    El nom científic Washingtonia robusta deriva del nom de gènere Washingtonia, donat en honor a George Washington (1732-1799), primer president dels Estats Units d’Amèrica, i del terme llatí robusta, “robusta, forta, en creixement”.

    Els colonitzadors espanyols van ensenyar els nadius del nord-est mexicà a menjar les gemmes apicals de les washingtònies, la qual cosa va provocar la destrucció de molts dels palmerars.

    El conjunt de washingtònies que es troba a la carretera de Miramar és una plantació única a Barcelona, feta a final dels anys seixanta del s. XX i projectada perquè s’integrés dins el paisatge àrid del costat esta de la muntanya de Montjuïc, emmarcant els Jardins de Costa i Llobera.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    CAÑIZO, José Antonio del. Palmeras. Madrid: Mundi-Prensa, 2002

    http://www.palmsociety.org