Ajuntament de Barcelona

Styphnolobium japonicum

Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

    Nom català: 
    Acàcia del Japó
    Nom castellà: 
    Acacia del Japón
    Nom anglès: 
    Japanese pagoda tree
    Sinònims botànics: 
    Sophora korolkowii, Sophora sinensis, Sophora japonica
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Fabáceas
    Origen: 
    China y Corea
    Hàbitat: 
    Bosques continentales templados
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 15 a 25 m d’alçada, tot i que habitualment és més baix, amb escorça fissurada marró (grisenca quan és adult), i la capçada de 4 a 8 m d'amplada, donant-li un aspecte arrodonit.

    Les fulles són alternes, de 12 a 25 cm de llarg, i compostes. Tenen de 9 a 17 folíols ovals de 2,5 a 5 cm, de color verd fosc brillant a l'anvers i verd blanquinós al revers, que està cobert de pil·lositats. Les fulles es mantenen verdes fins que cauen, a la tardor.

    Les flors, hermafrodites, papilionàcies i de color beix, es presenten en panícules terminals de 25 cm.

    El fruit és una beina cilíndrica carnosa, de 6 cm de llargada, de color verdós virant a marró segons el grau de maduració.

    Època de floració: 
    Juliol-agost
    Època de fructificació: 
    Octubre-novembre
    Usos i propietats: 

    Totes les parts de la planta tenen un principi purgant. En el cas de les fulles caigudes a la tardor, si ho fan en estanys, l'aigua es torna laxant.

    La fusta de l’acàcia del Japó, groguenca, lleugera i fàcil de treballar i de polir, no acostuma de corcar-se, per la qual cosa s’utilitza en ebenisteria, però no en construcció, perquè es revé amb la humitat.

    A Orient les flors, els fruits, l’escorça i les fulles s’han emprat tradicionalment per obtenir colorant groc, que al Japó, antigament servia per tenyir els vestits de l’emperador.

    De creixement ràpid i longeva, l'acàcia del Japó és resistent al fred i a les sequeres.

    Algunes varietats tenen brancatge pendular i un cultivar, creat per Vivers Dot, de Vilafranca del Penedès, presenta branques i fulles recargolades.

    Història i curiositats: 

    Un dels noms científics de l'acàcia del Japó o sòfora, Sophora japonica, deriva de l'àrab sofera, "grogós", i del llatí japonica, "japonesa", en referència al lloc on fou trobat per primer cop pels europeus. Tot i el nom científic, i el vulgar, aquest arbre no és originari del Japó, on fou introduït des de la Xina. 

    El 1747 entrà a Europa de la mà de Bernard de Jussieu, metge i botànic francès encarregat del jardí botànic del Trianon (Versalles). Des de França passà al Regne Unit, on fou introduït per James Gordon l'any 1753, i a Espanya, on arribà també al s. XVIII.

    Tant a la Xina com al Japó des de l'antiguitat es planta a prop dels temples i als cementiris. És un arbre de floració molt tardana (pot trigar alguns anys a donar les primeres flors).

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk