Ajuntament de Barcelona

Jacaranda mimosifolia

Hortes de Sant Bertran i escales de Forestier

    Nom català: 
    Xicranda
    Nom castellà: 
    Jacaranda, jacarandá
    Nom anglès: 
    Blue jacaranda
    Sinònims botànics: 
    Jacaranda chelonia, Jacaranda ovalifolia, Jacaranda heteroptila, Jacaranda acutifolia
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és vulnerable.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Bignoniàcies
    Origen: 
    Brasil, Paraguai i nord d'Argentina
    Hàbitat: 
    Boscos caducifolis tropicals
    Característiques: 

    Arbre semiperennifoli de 6 a 12 m d’alçada, i una capçada ovoide irregular de 4 a 6 m d’amplada. L’escorça és llisa i de color marró grisenc a la joventut i es va tornant més aspra, clivellada i fosca amb l’edat.

    Les fulles són alternes i compostes, de 30 a 50 cm de llarg, formades per 25 a 30 parells de petits folíols (d’1 cm de llargada) ovalats i apiculats (acabats bruscament en una punta petita i ben diferenciada), de color verd clar grisenc tant a l’anvers com al revers. Les flors, de 4 a 5 cm de llarg, són de forma tubular acampanada, amb cinc lòbuls desiguals, i de color blau violat. Estan agrupades en inflorescències que formen panícules terminals molt vistoses, de 20 a 30 cm de llarg.

    El fruit és una càpsula plana llenyosa, de 6 cm de longitud, de color bru fosc i dehiscent (que s’obre espontàniament per alliberar les llavors), en forma de castanyola i amb una gran quantitat de llavors petites.

    Època de floració: 
    Final de primavera-principi d'estiu
    Època de fructificació: 
    Final de la tardor
    Usos i propietats: 

    Les xicrandes tenen aplicacions medicinals i industrials. La fusta, de to crema i rosat i d'aroma agradable, s'usa en ebanisteria i fusteria, especialment per fer laminats, mobles i decoracions interiors de cotxes de luxe.

    A més d'aquests usos, és apreciada en jardineria i en paisatgisme urbà, tant en carrers com en parcs, per les seves fulles suaus i floracions espectaculars, si bé cal tenir en compte que per tenir una capçada atractiva i arrodonida necessita molt d'espai lliure.

    L'època adient per plantar les xicrandes és a finals de primavera, ja que no resisteix les gelades.

    Història i curiositats: 

    El nom científic de la xicranda, Jacaranda mimosifolia, deriva del guaraní jacarandá, "fragant" i també nom d'aquest arbre en aquella llengua, i del llatí mimosifolia, "de fulles semblants a les de la mimosa", de mimosa, "mimosa", i folia, "fulla".

    Les xicrandes, elements recursius en textos literaris, són habituals en el paisatge urbà de diversos llocs del món. La ciutat de Pretòria (Sud-àfrica) és coneguda popularment com a Jacaranda city (ciutat de les xicrandes), ja que hi és usada com a arbre d'alineació en molts carrers. A Barcelona en alguns parcs i carrers, com ara l'avinguda de Pedralbes, es troben xicrandes.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk