Ajuntament de Barcelona

Arbutus unedo

Hortes de Sant Bertran i escales de Forestier

    Nom català: 
    Cirerer d'arboç
    Nom castellà: 
    Madroño
    Nom anglès: 
    Strawberry tree
    Sinònims botànics: 
    Unedo edulis, Arbutus vulgaris
    Observacions: 

    L’estat de conservació d’aquesta espècie segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) és poc preocupant.

    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Ericàcies
    Origen: 
    Mediterrània i costa atlàntica
    Hàbitat: 
    Garrigues i zones forestals, especialment alzinars
    Característiques: 

    Arbre perennifoli de 5 a 15 m d’alçada, tot i que habitualment és més baix, amb el tronc curt, d’escorça estriada i vermella, i la capçada espessa i arrodonida.

    Les fulles són alternes, de 5 a 10 cm de llarg i 5 cm d’ample, lanceolades amb els marges serrats i un pecíol curt. Són llises i brillants, de color verd fosc a l’anvers i una mica més clar al revers, amb les puntes de les dents del marge de color vermellós.

    Les flors, hermafrodites, estan formades per una corol·la única urceolada  (en forma d’olla o gerro panxut) amb pètals de color blanc verdós o rosat de fins a 1 cm de longitud. Es presenten en panícules penjants formades per grups de 10 a 30 flors.

    El fruit és una baia globosa, d’1 a 2 cm de diàmetre, de color groc virant a vermell intens segons el grau de maduració. La superfície està formada per minúsculs granets cònics, el que li dóna una textura granelluda. Les llavors, situades a l’interior del fruit, són nombroses i de color bru.

    Època de floració: 
    Tardor
    Època de fructificació: 
    Tardor (un any després de la floració)
    Usos i propietats: 

    La presència conjunta de flors i fruits (triguen un any a madurar) fa que l’arboç, també conegut com a cirerer d’arboç, s’hagi usat abastament en jardineria. Tradicionalment, la seva fusta s’ha usat per fer talles, en el carboneig i com a combustible, especialment a les ferreries, on era gairebé tan apreciada com la fusta d’alzina.

    Les aplicacions medicinals de l’arboç són nombroses i tant els fruits, com les fulles i l’escorça han estat usats en diferents preparacions.

    Un dels usos més coneguts de l’arboç és el gastronòmic, elaborant-se licors i melmelades amb els fruits.

    De creixement lent, amb el pas del temps el tronc és molt ornamental.

    Tot i que resisteix els estius secs, si són calorosos pot ser afectat pels insectes.

    Història i curiositats: 

    El nom científic del cirerer d’arboç, Arbutus unedo, està format pels termes llatins arbutus, “arbret, arbust”, i unedo, derivat d’unus, “un”, i edo, “menjar”, “menjar-ne només un”, en referència a la fama que tenen els fruits d’emborratxar pel seu contingut alcohòlic (la llarga permanència i maduració a l’arbre de les baies fa que puguin fermentar).

    L’arboç identifica, juntament amb l’ós, la ciutat de Madrid, a l’escut de la qual es pot veure un ós repenjat amb les potes davanteres en un arboç, sense que se sàpiga del cert l’origen de la figura.

    La pintura El jardí de les delícies (1480-1490), de Hieronymus Bosch, també és coneguda amb el nom de La pintura de l’arboç.

    El cirerer d'arboç, molt usat en jardineria, és una de les espècies autòctones que formen el bosc mediterrani.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.asturnatura.com  

    http://www.rhs.org.uk