Ajuntament de Barcelona

Parkinsonia aculeata

Porta de Montjuïc

    Nom català: 
    Parkinsònia, parquinsònia
    Nom castellà: 
    Espinillo
    Nom anglès: 
    Mexican palo verde
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Fabàcies
    Origen: 
    Des del sud dels Estats Units al nord d'Argentina
    Hàbitat: 
    Vores dels rius, però ben adaptat a llocs secs
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 3 a 10 m d’altura, amb el tronc llis de color verd. Les branques, amb espines de 7 a 12 mm de llarg als nusos, apareixen en ziga-zaga i en grups de tres. Tant les tiges com les fulles tenen tricomes (petits pèls).  

    Les fulles, compostes, estan formades per 3 o 4 pinnes (tiges) de 20 a 30 cm de llarg amb dues rengleres oposades de 25 a 30 folíols (petites fulles) ovals, de color verd grisenc. 
     
    Les flors, molt oloroses, de 2 cm de diàmetre i amb un peduncle llarg, es presenten en inflorescències terminals o axil·lars, penjants, de 8 a 10 flors cadascuna. Són de color groc amb taques vermelloses al pètal superior; algunes varietats presenten un pètal superior completament corall. 
     
    El fruit és un llegum coriaci, de 5 a 15 cm de longitud, de color bru i dehiscent (que s’obre espontàniament per alliberar les llavors), amb un màxim de 8 llavors allargades i de color marró verdós.
    Època de floració: 
    Juliol-setembre
    Època de fructificació: 
    Principi de tardor
    Usos i propietats: 

    La parquinsònia és molt cultivada com a arbre ornamental en jardins de forma aïllada o formant alineacions. La fusta, dura i pesada però trencadissa, s’usa com a llenya i en la fabricació de fibres tèxtils, així com per a talles. 

    Els fruits, generalment consumits pel bestiar, són comestibles.
     
    La parquinsònia, de creixement ràpid i vida curta, és resistent a la salinitat i a la sequera (tot i que perd bona part de les fulles), però no a les ventades, per la fusta trencadissa, ni a les gelades.
    Història i curiositats: 

    El nom científic Parkinsonia aculeata està format pel nom de gènere Parkinsonia —batejat pel botànic francès Charles Plumier en honor del botànic anglès John Parkinson (1567-1645)—i el terme llatí aculeata, “espinosa”.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001