Ajuntament de Barcelona

Ceiba insignis

Porta de Montjuïc

    Nom català: 
    Corísia
    Nom castellà: 
    Palo borracho blanco
    Nom anglès: 
    White floss silk tree
    Sinònims botànics: 
    Chorisia insignis
    Característiques de l'espècie
    Família: 
    Bombacàcies
    Origen: 
    Argentina, Paraguai, Bolívia i Perú
    Hàbitat: 
    Boscos humits de zones tropicals i subtropicals
    Característiques: 

    Arbre caducifoli de 4 a 18 m d’alçada, tot i que pot arribar fins als 30 m, amb el tronc recte en forma d’ampolla, notablement bombat o eixamplat a la base. L’escorça, llisa amb algunes estries, està recoberta per espines còniques que li serveixen per emmagatzemar aigua en èpoques de sequera i que apareixen tant al tronc com a les branques.

    Les fulles són alternes i compostes, formades per 5 o 7 folíols ovalats, de 6 a 7 cm de llarg i uns 4 cm d’ample, amb els marges serrats i acabats en una punta allargada. El pecíol de les fulles fa de 5 a 12 cm de longitud.

    Les flors, solitàries, són hermafrodites i tenen el calze acampanat. Estan formades per cinc pètals pilosos per l’anvers, de 8 a 12 cm de llargada, de color blanc cremós o grogós, amb estries longitudinals més fosques, i cinc estams al centre, la qual cosa la diferencia de la C. speciosa, a més de tenir els folíols més curts i amples.

    El fruit és una càpsula grossa verdosa, de 10 a 12 cm de llarg i uns 5 a 7 cm d’ample, gruixuda i ovoide, dehiscent (que s’obre espontàniament per alliberar les llavors). Les nombroses llavors negres que conté estan recobertes d’un pèl semblant al cotó.

    Època de floració: 
    Agost-octubre
    Època de fructificació: 
    Tardor
    Usos i propietats: 

    Tot i que generalment es cultiva com a arbre ornamental, la seva fusta té aplicacions industrials (fabricació d’embalatges, canoes i pasta de paper).

    La fibra que envolta les llavors, de textura semblant al cotó, s’usa com a farciment tèxtil en coixins, matalassos, salvavides, etc., i com a aïllament tèrmic i acústic. En alguns països sud-americans també s’utilitza com a combustible o, engreixada, per fabricar espelmes.

    Les llavors són emprades per a la producció d’oli comestible i d’ús industrial.

    La forma del tronc, molt característica i semblant a una ampolla, fa que sigui usat en jardineria com a exemplar aïllat.

    Història i curiositats: 

    La corísia va rebre el nom científic de Chorisia insignis el 1828, format pel nom de gènere Chorisia —dedicat a Louis Choris (1795-1828), pintor i explorador russoalemany que va acompanyar Otto von Kotzebue en diverses expedicions per Amèrica del Sud i Europa— i el terme insignis, “distingit, que ressalta” en llatí. El 1998, però, fou reclassificada i rebé un nou nom científic, Ceiba insignis, que és l’usat actualment.

    Més informació: 

    LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. (2 vol.) Madrid: Mundi-Prensa, 2001

    THE ROYAL HORTICULTURAL SOCIETY. Enciclopedia de plantas y flores. Barcelona: Grijalbo, 1996

    http://www.rhs.org.uk